Pucurull

Si no vols tenir problemes a les xarxes socials no publiquis coses serioses. Penja fotos del teu gat, del canari, del teu viatge a les illes Seychelles, del plat de mongetes amb botifarra que t’estàs cruspint...Però no vagis més enllà. Creu-me. ☺️

Els que corrin la Cursa de Bombers de diumenge l’acabaran al mateix lloc de la sortida, davant de l’entrada al Parc de la Ciutadella. Fa temps, del 1889 al 1932, a l’interior del recinte hi havia, precisament, un parc de bombers. Qui sap si els espectres d’uns quants sortiran a aplaudir-los a la meta.

Avui, molts americans estan contents. Jo també, i molt! ara.cat/internacional/estats…

Al final de la Cursa de Bombers de diumenge es baixa per la Via Laietana. Diuen que va ser dissenyada amb l’estil arquitectònic de l’Escola de Chicago, i certament, té una retirada amb el que sabem de les ciutats nord americanes per les pel•lícules. Per cert, la Via Laietana és sovint un marc per fer-hi pel•lícules. Des d'’Apartado de Correos 1001’, amb Conrado San Martin i Elena Espejo, una de policíaca dels anys cinquanta que va tenir un enorme èxit, fins a ‘Vicky Cristina Barcelona’, d’en Woody Allen. -------------

Els que corrin la Cursa de Bombers de diumenge es trobaran a la Ronda de Sant Pere un petit monument a Lluís Companys, el president de la Generalitat afusellat pel franquisme. El componen un medalló amb el seu rostre i el d’una noia que duu un mocador a la mà. La historia que va inspirar a l’escultor Francisco López, és bonica: pels fets d'octubre de 1934 (una revolta de Catalunya i Astúries contra un govern de dretes), Companys va ser empresonat. Una adolescent, de nom Conxita Julià, li va escriure un poema, 'Al meu aire', que el president li va agrair per carta. Quan Companys va ser alliberat i va poder tornar a Barcelona, la noia es va presentar davant seu, es va identificar i li va demanar un record. En Companys li va donar el mocador que sempre duia a la butxaca de l’americana dient-li “Guarda’l i estima’l sempre…i estima Catalunya”. De gran, Conxita Julià, es va convertir en poetessa.

Just en el Km 7 de la Cursa de Bombers de diumenge hi ha la plaça de toros Monumental. És un lloc destacable, no tant per l’arquitectura -a mi, al menys, no m’agrada gaire- sinó pels espectacles musicals que s’hi han celebrat, a banda, naturalment, de les corrides. Hi han actuat els Beatles, els Rolling Stone, Bob Marley...També s’hi ha fet boxa i lluita lliure; s’hi fa circ de tant en tant... Curiosament, quan es va inaugurar el recinte el 1914, tot i que estava concebut per fer-hi corrides de toros, li van posar ‘El Sport’. Com que no lligava gaire, dos anys més tard el van canviar per ‘La Monumental’.

A la cruïlla de Gran Via amb Roger de Llúria de la cursa de Bombers de diumenge hi ha un monument a la deessa Diana, inaugurat fa noranta anys. La iconografia representa despullada a aquesta deessa, i així la va esculpir el seu autor, Venanci Vallmitjana. Però, coses dels vigilants de la moral de l'època, per posar-la a l’Eixample se li va exigir a l'escultor que la cobrís amb una túnica.

Corrent diumenge la Cursa de Bombers es passa per davant de l’hotel Avenida Palace. L'any 1908 era un solar on s'hi va instalar un cinema: el 'Metropolitan Cinemaway'. Era una curiosa atracció que causava furor a Europa. Simulava l’interior d’un vagó de tren, amb moviment i tot, al fons del qual es projectava una pel•lícula de 10 minuts en una pantalla que permetia als espectadors veure reportatges com si anessin de viatge.

A la Cursa de Bombers de diumenge es passa per davant del Teatre Coliseum. Als baixos de l’edifici hi ha un club de billar fundat el 1927 on s’hi han fet campionats del món i tot. El billar es va fer molt popular entre la noblesa del segle XVII. A Ferran VII li agradava molt. Els que jugaven amb ell li movien dissimuladament les boles perquè al rei li resultés fàcil fer una carambola, origen de la frase: "Así se las ponían a Fernando VII”.