ROBOLOT

Viquipèdia va obrir el debat de la confiança en les fonts d’informació. Mentre la criticaven, va continuar fidel al seu model mentre mitjans, revistes científiques i altres fonts veien rebentar el seu model de negoci per dins. En l’entrevista que em vas fer fa anys, ja deia que qui llegiria la viquipèdia en un futur serien les màquines. Ja m’està bé. Com a voluntaris, vam aconseguir sintetitzar una part de la informació mundial, però amb un registre concret, i moltes vegades només en unes poques llengües, a base d’hores humanes de filtrar informació. Ara això ho fa molt bé una màquina. i te capacitat d’adaptar el contingut al nivell i idioma del lector. És un luxe. Nosaltres continuarem fent una enciclopèdia, com hi ha gent que va QL gimnàs, per afició. Passem d’una font generalista, d’un espai central, a un espai més marginal, de resistència; potser amb el valor del “validat per un humà.” I serem rellevants mentre això tingui algun valor, que no ho tinc clar. Volíem ser la porta d’entrada al coneixement i vam ser per a molts el coneixement. D’un recurs per generar curiositat a un recurs per frenar la curiositat (allò de: no aprenguis, pregunta-li a internet) Amb els LLMs i la IA pot passar el mateix. Si servissin per fomentar la curiositat, seria genial. Si serveixen per generar meatproxys, pedaços de carn que copien i enganxen contingut en una cadena, ja sigui feina, escola o qualsevol lloc.. llavors hem de preguntar-nos qui sobra en aquest. I sobre el tema de la “neurodivergència per a tothom”, ni ho comento. Hi ha tota una tendència de voler etiquetar a qualsevol persona que vol/sap llegir com a TEA, de posar una “condició mental” a tothom, quan potser caldria etiquetar a segons qui de rucs i faríem més via.