Pinned Tweet
Amén
A Catalunya, parlar d’Israel és parlar de nosaltres mateixos, encara que gairebé ningú no ho vulgui reconèixer. El conflicte araboisraelià —i especialment el palestinisme— s’ha convertit en un element central de la identitat política d’una part de la societat catalana, en motor per a l’activisme i els partits, i en una obsessió mediàtica que supera amb escreix el seu pes real. Però per què un país amb tan pocs jueus catalans sent tanta passió —i tanta hostilitat— envers l’Estat jueu?
Israel és un mirall incòmode per al catalanisme contemporani. És una nació petita, nascuda d’una lluita nacional enmig d’un entorn hostil, que ha sabut sobreviure i prosperar. En molts aspectes, el sionisme realitza allò que el catalanisme històric —tant de dreta com d’esquerra— admirava: la capacitat d’un poble per mantenir viva la seva llengua, la seva cultura i el seu país en les pitjors condicions. Figures com Rovira i Virgili van veure en el renaixement jueu un model de perseverança nacional. L’hebreu que revivia després de dos mil anys d’oblit simbolitzava que la voluntat d’un poble pot vèncer la història. Avui, però, aquella fascinació s’ha transformat en ressentiment.
Una part del catalanisme actual veu en Israel allò que no ha gosat ser: una nació que decideix existir, defensar-se i triomfar sense demanar permís. El rebuig al sionisme és, sovint, una manera d’expiar la pròpia impotència. Criticar Israel és més còmode que assumir el fracàs del propi projecte nacional.
Després de la fi de les grans utopies, l’esquerra catalana ha trobat en el palestinisme una causa moral substitutiva. És un relat simple i còmode: oprimits contra opressors. Però la realitat és molt més complexa. I la contradicció, evident: Israel, que va acollir exiliats del franquisme i antics militants d’EPOCA, és avui demonitzat pels seus hereus polítics. El que abans era reconeixement i admiració s’ha convertit en negació, incomprensió i menyspreu.
Aquesta actitud, a més, tranquil·litza Madrid. Durant anys, la diplomàcia espanyola ha recelat dels lligams entre Israel i Catalunya. Avui poden estar satisfets: la majoria de partits catalans s’han alineat amb la posició espanyola contra Israel. L’antisionisme català és ja un signe de lleialtat a l’Estat, una manera d’afirmar que, en política exterior, Catalunya no discrepa. Per a Espanya, veure l’independentisme actuar com a eco de la seva diplomàcia és més que una victòria simbòlica.
També hi ha una ingenuïtat —o un cinisme— de fons. Espanya manté, des del franquisme, relacions estratègiques amb el món àrab per raons econòmiques i d’interès nacional. El palestinisme català no trencarà mai aquest vincle. Pensar que defensar Palestina generarà solidaritat del món àrab amb la causa catalana és no entendre com funciona la política internacional. O potser sí que s’entén, i simplement es prefereix mantenir el relat per cultivar un espai electoral, encara que sigui a costa dels interessos nacionals i emancipatoris de Catalunya.
Hostilitzar Israel no aporta res al projecte independentista català. No el fa més fort ni més creïble. Mentre els kurds, també sense estat, mantenen relacions estretes amb Israel per afinitat i reconeixement mutu, a Catalunya es prefereix una postura moralista i ineficaç. És política simbòlica en clau autonòmica, no nacional.
La paradoxa és que un país amb tan pocs jueus dediqui tanta energia a parlar d’Israel. Però, en realitat, el debat no és sobre l’Orient Mitjà: és sobre nosaltres. Sobre la pèrdua d’un projecte nacional, sobre la substitució del realisme per la moral, sobre la necessitat d’odiar o admirar allò que ens recorda el que podríem haver estat.
Israel és, per a Catalunya, un mirall incòmode. Reflecteix la força d’un poble que ha decidit existir, costi el que costi. I mentre no sapiguem mirar-nos-hi sense ressentiment, continuarem utilitzant el conflicte dels altres per amagar la nostra pròpia derrota.
ACAI retweeted
Gadi Eisenkot és el principal candidat a substituir Netanyahu en les eleccions que se celebren aquest dimarts a Israel.
En aquest perfil d’El Nacional podeu aprofundir en la trajectòria del candidat, però a mi m’interessa destacar dos aspectes molt concrets.
Eisenkot va ser cap de l’Estat Major de les Forces de Defensa d’Israel. Tot i així, el seu fill petit, Gal, de 25 anys, va morir combatent a Gaza el desembre del 2023. L’endemà també va morir un nebot seu, Maor Cohen Eisenkot, i un altre nebot, Yogev Pazy, va perdre la vida en combat el novembre del 2024.
És a dir, tres membres d’una mateixa família morts en combat. A Israel tothom sap quin és el preu que es pot arribar a pagar quan es declara una guerra i, per tant, no és una decisió que es prengui a la lleugera, tal com sovint insinuen els discursos antisionistes.
Però hi ha un segon detall que em sembla especialment important. Malgrat haver ocupat un dels càrrecs més importants de l’estructura militar israeliana, Eisenkot no va convertir la seva posició en un privilegi per estalviar a la seva família els perills que afrontaven els altres. El seu fill i els seus nebots van servir en unitats de combat i van assumir els riscos que això comporta. No van quedar al marge del servei militar ni van ser protegits dels perills del front pel fet de pertànyer a la família d’un alt comandament.
En altres països hem vist com els privilegis i el nepotisme serveixen per protegir els familiars dels poderosos de les obligacions i els riscos que assumeixen els ciutadans corrents. El cas d’Eisenkot ens mostra una realitat ben diferent.
I això no descriu només Eisenkot, sinó també una part essencial de la societat israeliana: un país on la defensa nacional implica un compromís col·lectiu i on els fills dels qui ocupen les màximes responsabilitats també poden acabar pagant el preu més alt.
Gadi Eisenkot personifica els valors del compromís, la lleialtat, el sacrifici pel bé comú i l’exercici honorable d’un càrrec públic.
Tant de bo el puguem veure exercint de primer ministre d’Israel.
🇮🇱 Qui és Gadi Eisenkot, el fill d'immigrants marroquins que pot fer història a Israel i desbancar Netanyahu?
👉 L'excap de l'exèrcit, d'origen mizrahí, aspira a convertir-se en el primer ministre amb arrels d'un país de majoria musulmana ebx.sh/UYZc6g
ACAI retweeted
% who say they'll find it easy to accept Eisenkot as PM, by voting intention
🔴Yashar: 98%
🔴Democrats: 91%
🔴Together: 83%
🔴Yisrael Beteinu: 80%
🟢Joint List: 61%
🟢Ra'am: 58%
🟣Reservists-Economic: 55%
🔵Winter: 41%
🔵RZP-Zehut: 24%
🔵UTJ: 14%
🔵Otzma: 13%
🔵Likud: 12%
🔵Shas: 6%
via IDI, Oct. 18-21
ACAI retweeted
Another fun group to watch tomorrow: residents of border towns evacuated during the Gaza & Lebanon wars.
Netanyahu's bloc won a majority there in 2022. Will be interesting to see whether that holds.
ACAI retweeted
% who say they'll find it easy to accept Netanyahu as PM, by voting intention
🔵Likud: 98%
🔵Shas: 95%
🔵UTJ: 92%
🔵RZP-Zehut: 91%
🔵Otzma: 90%
🔵Winter: 46%
🟣Reservists-Economic: 39%
🔴Yisrael Beteinu: 12%
🟢Ra'am: 10%
🔴Yashar: 8%
🟢Joint List: 5%
🔴Together: 2%
🔴Democrats: 1%
via IDI, Oct. 18-21
ACAI retweeted
🇮🇱 ELECCIONS ISRAEL: demà s’escullen els 120 diputats de la Knesset, amb la majoria absoluta situada en 61 escons. El resultat determinarà si Netanyahu pot reconstruir una majoria o si l’oposició aconsegueix acordar una alternativa.
📊 Aquest organigrama recull els principals partits, els líders, la ideologia i la relació amb el Govern sortint. Per entendre els possibles pactes, cal distingir entre participar en l’executiu, donar-li suport parlamentari i compartir una candidatura electoral.
🔵 Netanyahu governa amb el Likud, Nova Esperança, Sionisme Religiós i Poder Jueu. El seu espai combina la dreta nacionalista amb l’extrema dreta religiosa i ultranacionalista.
🤝 Les aliances electorals introdueixen alguns matisos: els candidats de Nova Esperança, de Gideon Sa’ar, concorren amb el Likud, mentre que Sionisme Religiós, de Smotrich, comparteix candidatura amb Zehut, de Moshe Feiglin.
🟠 Shas i Judaisme Unit de la Torà van sortir del Govern arran del conflicte sobre el servei militar dels ultraortodoxos. Shas manté la vinculació amb la coalició, mentre que UTJ en va sortir. Les garanties sobre les exempcions militars condicionaran el seu suport a un futur executiu. Noam també és fora del Govern.
🟣 El principal bloc opositor reuneix sensibilitats diferents: Yashar, de Gadi Eisenkot; Beyachad, l’aliança de Bennett i Lapid; Yisrael Beiteinu, de Liberman, i Els Demòcrates, de Yair Golan.
Aquest espai va de l’esquerra socialdemòcrata a la dreta nacionalista i laica. Comparteix l’objectiu de substituir Netanyahu, però manté diferències sobre economia, religió, seguretat i política territorial.
🟢 La Llista Conjunta —Hadash, Ta’al i Balad— i Ra’am també són a l’oposició, però queden fora d’aquest bloc. La primera combina esquerra i nacionalisme palestí; Ra’am, liderada per Mansour Abbas, defensa una estratègia pragmàtica de negociació i participació institucional.
🆕 Entre les noves candidatures destaquen Amcha Yisrael, d’Ofer Winter, situada en el camp de Netanyahu, i Reservistes–Partit Econòmic, de Hendel i Zelekha, que defensa un govern d’unitat sionista. Superar el llindar electoral del 3,25% pot donar-los capacitat de negociació.
🏛️ L’eix Netanyahu travessa les fronteres entre esquerra i dreta. La governabilitat dependrà de les compatibilitats entre partits i dels vetos creuats, especialment sobre la participació de les forces àrabs i les exigències dels ultraortodoxos.
🇮🇱 ELECCIONS ISRAEL: demà, 27 d’octubre, el país elegeix els 120 diputats de la Knesset en les primeres eleccions des dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre del 2023. La majoria absoluta és de 61 escons.
🔵 Benjamin Netanyahu, líder del Likud, busca continuar governant amb els seus aliats ultraortodoxos i d’extrema dreta.
👤 El principal rival és Gadi Eisenkot, excap de l’Estat Major i líder de Yashar, de centre-dreta. L’oposició també inclou la candidatura conjunta de Naftali Bennett i Yair Lapid, i Els Demòcrates de Yair Golan.
📊 Els últims sondejos apunten a un escenari sense majoria clara. Els partits àrabs i les formacions que freguen el llindar electoral del 3,25% poden ser determinants per desbloquejar la formació de govern.
⚖️ La responsabilitat pel 7 d’octubre, el servei militar dels ultraortodoxos i l’equilibri entre govern i justícia marquen la campanya. L’oposició comparteix l’objectiu de substituir Netanyahu, però manté diferències que poden complicar els pactes.
🕘 Els primers sondejos a peu d’urna estan previstos cap a les 21 h, hora catalana.
ACAI retweeted
Our tiny country is essentially four very, very different, densely populated electoral districts—a tiny speck in the Middle East. Ultra-Orthodox, Arabs, Likud supporters and secular voters. Or, in short, four streets in four different cities.
Let’s start with the secular public, what’s known as the center-left: Tel Aviv. In the last election, voters from the “Change Bloc,” who didn’t know it yet but would soon rally against the judicial overhaul, turned out at nearly the same rate as in the previous election, with a slight decline of about 1 percent. That means their turnout can and will increase, but it’s not yet clear whether it can rise significantly.
In general, across the five most recent elections, the most stable factor in Israel is the secular vote. A percentage point here, a percentage point there. It certainly hasn’t declined, but it’s doubtful it will rise significantly. That said, of course, every vote counts.
Let’s move on to the next group and head east to Jerusalem: the Likud voters of Mahane Yehuda, the periphery and the major cities of central Israel. Last time, their turnout rose 5 percent compared with the previous election. And it wasn’t just the votes Netanyahu got from them; there was also a significant bonus. The electoral threshold took its toll, Meretz fell below it, and so—I don’t think people are aware of this—Likud received 32 seats in the Knesset. On its own votes, it had only about 28, and the bloc as a whole rose from 60 to 64.
Will Likud manage to keep that turnout out of fear of the other camp’s rise, or will voters stay home out of apathy and disappointment? That’s the question.
Now, the ultra-Orthodox in Bnei Brak—the ones who, as the joke goes, always turn out at 110 percent. Last time, they managed to bring even more voters to the polls, recording an impressive 8 percent increase compared with the 2021 election. That’s what led every pollster to underestimate their strength. It earned them 18 seats and, as mentioned, defied all the early predictions.
But this election may look different. There is apathy, there is anger and there are new small parties. Turnout will likely drop. The big question is by how much.
And now for the biggest unknown of all: the Arab public. They also recorded a 7 percent increase last time. It didn’t change their number of seats, because Balad’s roughly 140,000 votes fell below the threshold. Do they have much room left to grow? Absolutely, and it could be worth up to 16 seats. I’m careful not to say 17. In that case, it would be an almost unprecedented case anywhere in the world: a relatively poor sector turning out to vote almost as much as the wealthiest ones.
Put it all together, and in the last election, according to Mano Geva, turnout between the coalition and the opposition was even. Now, according to the latest poll, the gap stands at just 2 percent, a figure less favorable for the Eisenkot bloc than it used to be.
Four streets, four sectors, and at the end of the street, a decision on which way to turn: left to Eisenkot, right to Netanyahu or, as most polls suggest, straight into a “No Entry” sign.
ACAI retweeted
🇮🇱 Qui és Gadi Eisenkot, el fill d'immigrants marroquins que pot fer història a Israel i desbancar Netanyahu?
👉 L'excap de l'exèrcit, d'origen mizrahí, aspira a convertir-se en el primer ministre amb arrels d'un país de majoria musulmana ebx.sh/UYZc6g
ACAI retweeted
4 Israeli companies made TIME's list of the 100 best inventions of the year.
🐶 SpotitEarly trains dogs and AI to detect cancer early, with a 94% success rate.
🏥 Aidoc scans medical imaging and flags emergencies to doctors in real time.
🐝 Beewise builds robotic hives that keep bee colonies alive.
🎨 Bria built an AI platform that pays the artists whose work trained it.
A country of 10 million people, at war for 3 years, is still building things that save lives worldwide 🇮🇱
ACAI retweeted
This 260-year demographic timeline of Poland’s Jewish population reveals the devastating scale of the Holocaust. Source: buff.ly/MEHJWla
ACAI retweeted
Final Pre-Election Polls: The Big Picture
🔵Filber: Netanyahu Bloc majority
🔴Midgam & Rosner: Opposition-Ra'am majority possible
⚪All others: Deadlock
ACAI retweeted
These elections could be decided by the parties hovering around the electoral threshold.
And the final pre-election polls suggest both are genuine toss-ups.
ACAI retweeted
The amount of food and luxury in Gaza these days is simply unbelievable.
Thailandy Gaza, this week.
ACAI retweeted
Top issues of the election, according to:
Netanyahu Bloc Voters
🇮🇷Iran war: 21%
💰Cost of living: 18%
⚖️Judicial reform: 18%
Opposition Bloc Voters
🎗️October 7th: 28%
🪖Haredi draft exemption: 27%
💰Cost of living: 19%
Arab Parties' Voters
🚨Crime: 65%
💰Cost of living: 24%
via Midgam/Chan12, Oct. 22-23
ACAI retweeted
Preference for Prime Minister
🟥Eisenkot: 49% (+1)
🟦Netanyahu: 41%
🟥Bennett: 45% (+2)
🟦Netanyahu: 43%
🟦Netanyahu: 44% (+1)
🟥Lieberman: 39% (+2)
+/- Oct. 15
via Lazar/Maariv, Oct. 19-22
ACAI retweeted
% who say they'll definitely vote on Tuesday
⚪️All: 81%
🔴Opposition Bloc supporters: 87%
🔵Netanyahu Bloc supporters: 83%
🟢Arab Parties' supporters: 81%
via Lazar/Maariv, Oct. 19-22
ACAI retweeted
Craving something authentic?
The shawarma at "restaurant palestin" in Deir al-Balah, GAZA📍, hits all the right notes with tender, perfectly spiced meat that feels like home 😋
"Nosaltres som pitjors que els europeus que veien passar els trens amb jueus cap a Auschwitz" Home, Jaume, tu potser sí.
"Nosaltres som pitjors que els europeus que veien passar els trens amb jueus cap a Auschwitz." Ho afirma l'eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, en relació al conflicte a Gaza: "És un genocidi europeu" #MatíCatRàdio
3cat.cat/3cat/jaume-asens-ga…
ACAI retweeted
Israel has their election on Tuesday, a comparison of the the three leading candidates
L’alcalde Collboni: el tenen prou ben apamat
Barcelona Mayor Special 🇪🇸🚫🇮🇱
While his city was busy with free shopping yesterday (phones, Nikes, jewelry), Mayor Jaume Collboni stays laser-focused on the real priorities: calling Gaza “genocide,” severing all ties with Israel, canceling the Tel Aviv friendship agreement, blocking Israeli pavilions, and trying to stop ships at the port.
Israel denied him entry to the Palestinian territories over his intense hostility.
Maybe next week he can try running Barcelona instead of playing foreign minister. 🛍️🔥📱




























