Simplement «jo» (@HoDeixe) header
Simplement «jo» (@HoDeixe) profile picture

Sóc un pervertit? No, en absolut; sóc un home decent, però darrere del qual s’hi amaguen desitjos i formes de ser que no ho són gens.

Vés a saber...
Joined October 2020
Photo by Simplement «jo» (@HoDeixe)Photo by Simplement «jo» (@HoDeixe)Photo by Simplement «jo» (@HoDeixe)Photo by Simplement «jo» (@HoDeixe)Photo by Simplement «jo» (@HoDeixe)Photo by Simplement «jo» (@HoDeixe)Photo by Simplement «jo» (@HoDeixe)Photo by Simplement «jo» (@HoDeixe)Photo by Simplement «jo» (@HoDeixe)Photo by Simplement «jo» (@HoDeixe)
La gent sempre ha tingut el curiós hàbit de torturar-se mútuament. La diferència d'una minoria respecte la gran majoria de persones és que alguns ho fem d'una gran, original i plaent manera.
7
14
175
Polos afectivos divididos por el vértigo y unidos en la ambivalencia. Hermosa paradoja.
1
7
69
Pots cridar, i tothom t’escoltarà. Pots xiuxiuejar, i només els que tens a prop entendran el que dius. Però el què realment vull és escoltar el teu silenci per saber allò que la teva ànima em vol dir.
7
89
Primer de tot, voldries revelar el teu nom. L'has buscat infructuosament al teu moneder i en aquells paperets amb anotacions que acostumes a ficar-te a les butxaques dels pantalons per, al final, perdre'ls. En tens diversos a la vista, però cap dels noms inscrits et satisfà. ⤵️
1
7
65
veritablement. Més que d’espai, estàs feta de temps, i un passat —un bell o horrible passat— és una cosa que no s’hauria de negar a cap ésser humà. ¡Ah!, si tinguessis un passat… No ets gaire exigent en aquest sentit. N’hi hauria prou d’haver caminat per algun lloc, ⤵️
1
3
15
d'escoltar un so a part de la teva veu, de tocar alguna cosa que no fos el teu propi vestit, la teva pròpia pell… Un record així de diminut n’hi hauria prou per satisfer la resta de la teva existència.
3
15
Em vaig enamorar del teu coratge, la teva sinceritat, el seu flamant respecte cap a tu mateixa. I en aquestes coses hi crec, fins i tot encara que el món sencer aboqués sospites salvatges de que no erets tot el que insinuaves ser. T’estimo i això és el principi i el final de tot.
7
157
I per molt que duguis tota la teva història gravada a la pell; per molt que et treguis la roba i et desabillis del tot..., només podria desxifrar-te aquell qui sigui capaç d’entendre el significat del teu sentir.
7
55
Mujer de muy altos vuelos... y muy bajas pasiones.
8
128
Gelós de les carícies que tu mateixa et propicies, vull ser hortolà en la teva pell, xiuxiuejar els meus desitjos llaurant sobre la teva boca, i estrènyer, pessigar i fregar la terra ferma del teu cos. Enfonsar profundament l'arada corba dels meus dits entre les teves cuixes. ⤵️
1
1
8
160
Sentir el teu respirar agònic, veure la teva mirada amb una brillantor d'aprovació. Inundada d'olor a herba acabada de tallar, a terra humida de pluja acabada de caure, perforada per l'encís del desig. Olor de somni, que mira, batega, i vola a cada frec, en cada envestida. ⤵️
1
3
60
Un sempre ha d'escoltar el seu cos, i a la satisfacció del seu jo interior. Les meves mans també volien conèixer el full de ruta cap a la teva essència més profunda.
2
24
Ets submisa, però sobretot ets apassionada, devota i lleial a la necessitat del domini per deixar-te guiar, i t'agrada sotmetre't al poder..., amb sobirana valentia com per concedir-te aquests desitjos estant de genolls. Tothom ha de decidir per si mateix el què la fa feliç; ⤵️
1
1
16
327
no importa el què sigui que ens concedeixi semblant goig ni el com aspirem a assolir-ho.
7
61
Aquests detalls ocults, aquestes empremtes que només de tant en tant deixes entreveure, aquestes lletres íntimes que desvetlles només a qui sap llegir-les de veritat… Hi ha qualitats teves que passen desapercebudes per la majoria, pensaments amagats sota una muntanya de vels ⤵️
1
5
580
i somnis que habiten ocults en les ombres. A simple vista pots semblar una persona normal, però només jo sé realment el que ets per dins. I en aquesta espera carregada, en la foscor del teu silenci i en la buidor de la teva ment, cada segon goteja lentament sobre la teva pell ⤵️
1
3
56
com si fos una llarga porció de temps. Cada petit so et va eriçant la pell, la respiració s’intensifica, el cor batega accelerat, el cos s’electrifica i la il·lusió floreix, vibrant, sota l’atenta mirada de qui pren possessió de tu sense ni tan sols tocar-te.
3
29
No diré que les marques d’aquestes paraules puguin ser millors que les de les fuetades propinades, però una de les principals diferències és que, el rastre d’aquells cops deixen un dia de ser evidents. Però l’empremta i els records que en tu han produït es queden ⤵️
1
1
10
101
al teu interior. Ningú que et conegui les podrà veure mai, i allò que no es veu, quasi sempre és com si no existís. Ho pots explicar, si és que trobes les paraules per fer-ho. Pots descriure les ferides, el rubor causat, i indicar el lloc precís de cadascuna de les parts ⤵️
1
3
47
del teu cos que ha rebut cada cop. Però no sempre es pot. És un acte físic que es produeix en la intimitat i en la que l’únic testimoni d’aquella persona que s’hi deixa la pell, només ets tu.
3
25