Joan Carles

Missatge pels piquets i moralistes "vagos": Si tu vols fer vaga, fes-la. És el teu dret. Però no m'obliguis a secundar-la impedint-me el pas quan he de portar el meu fill a l'escola i anar a treballar per alimentar la meva família. Jo he decidit no secundar una vaga convocada per aquells que considero responsables dels mateixos problemes dels quals ara es queixen. Tu tens dret a fer vaga i jo tinc dret a no fer-ne. Tan difícil és d'entendre? És estúpid!

-Si jo vaig a viure a la Xina, i tinc fills amb una anglesa a la Xina, els meus fills seran xinesos? -Seran nascuts a la Xina. -Però seran xinesos? -No. -Doncs ja ho tens. -Sí, però seguiran dient que són de la Xina. I aquesta, amics, és la diferència entre ser ciutadà d'un estat i ser membre d'una nació: és altament improbable (no impossile al 100%) que un fill de dos anglesos nascut a la Xina sigui xinès, malgrat néixer allà i créixer entre xinesos, perquè els seus valors, creences, tradicions i visió del món li vindran majoritàriament donats pels seus pares. Un exemple d'això és l'escriptora Pearl S.Buck, que va passar a la Xina tota la seva infantesa i adolescència, i després part de la seva vida adulta, però recordava a les seves memòries que vivia en «diversos mons, un era el petit món presbiterià, blanc i net dels meus pares, i l'altre el gran món xinès, afectuós, alegre i no massa net», i que no hi havia comunicació entre ells. La seva producció literària mostrava un profund coneixement de la cultura i la tradició xinesa, però ella era conscient de que era una cultura i una tradició que no era seva. I no, no és una qüestió racial. No es tracta de que ella era blanca. L'Obama és negre, però va ser criat per una família de classe alta blanca i la seva cultura és occidental i cristiana per molt que son pare fos un negre kenià criat en una familia musulmana. Un té la cultura que li transmeten els seus pares, i ñes nacions es defineixen per compartir aquest llegat cultural, independentment del que diguin els papers.

Guaita, guaita, guaita… Mira què ve ara! Ara resulta que el polític més xitxarel·lo de Girona, de la CUP, el Salellas, no sap ni què és una societat inactiva. Volen treure merda dels candidats d’Aliança Catalana i, al final… patapam! Sempre se’ls gira en contra. Tant remenar, tant remenar, que acaben enfonsant-se al seu propi pou i sortint propietats per avorrir a la llum! 😅 Aquests de la CUP, el sentit del ridícul el tenen ben perdut, eh? 😂 De debò, no us perdeu el vídeo. És sublim.

Con 28 años fallecieron mi mujer y mi hija. Hasta los 30 estuve en la más absoluta mierda. Después del entierro intenté matarme con el coche, después pastillas, venas, todo lo que se me ocurrió. Terminé metiendome en peleas heavy, pero heavys de verdad, con el único objetivo de que mataran. No hubo un día que no estuviera borracho. Me levantaba con pesadillas por la noche y me cogía tal cogorza que me caía y me abría la cabeza. Cuando me despertaba me grapaba yo la cabeza para no tener que salir y poder seguir bebiendo. Perdí amigos, trabajo, mi vida, todo... 30 kilos. Yo tenía la vida soñada (para mí), buen trabajo, buen sueldo, buena casa,una mujer que me llenaba de una manera que no se explicar, una hija que era el centro absoluto de mi mundo. Tras esos dos años oscuros, la única persona que siempre estuvo ahí, sin importar la hora, sitio o incluso país, fue mi suegro. Él me sacó de esa mierda y gracias a él soy lo que soy hoy. Ese hijo de puta y yo ni si quiera nos llevábamos bien antes. Él siempre me dijo que lo hacía por lealtad a su hija. No he aprendido nada más valioso en mi vida. Y cuanto más tiempo paso con él y más le conozco, más entiendo por qué mi mujer era una persona tan increíble. Han pasado ya siete años y estoy aprendiendo a vivir otra vez, nunca va haber otra, ni la quiero. Pero soy capaz de seguir y estar agradecido por ciertas cosas. Hoy tengo un trabajo increíble, gano mas dinero del que jamás podré gastar, vivo donde quiero, estoy sano y bien, y mi compañero de vida es mi suegro, todo es para el y sus otras hijas. Y estoy muy agradecido por tenerles. Nada me las va a devolver, y ese hueco no se va a llenar. Pero hay que seguir. Sé que cuando las vuelva a ver ella estará cogiéndola en brazos y mirándola con esos ojos increíbles. Ése era mi universo. Y a él volveré. Si estás en la absoluta mierda, levántate, pegate, mójate, llora, grita, lo que sea, pero empieza de cero. De todo se puede salir. Coge rutinas, sal a la calle, come bien, dúchate. Cada pequeño paso que des, por pequeño que sea, es un logro. Odiate, sufre, vívelo y enfrentalo. Y cuando mires atrás sabrás de dónde vienes. Si esto lo lee alguien que está en la basura, mis dm están abiertos. No estás solo. En fin menuda chapa

Quin cinisme! Ara, el dret a l’habitatge és una “espanyolada”. No coneix els problemes del país que diu defensar. La treuen de la crítica racista i no te cap proposta per a Catalunya 👇

I think you mistakenly mixed up reality (see Russia, Cuba, Venezuela, North Korea, etc)

Traducció: "Com que les dades oficials em desmenteixen el discurs, ara demano el llinatge complet de vuit generacions a veure si trobo alguna cosa".

Jo no comprenc que un independentista trobi això normal👇🏼