Dotze nens en rotllana, un número cadascú, compten en cercle fins a MIL. L'enigma demana a quin nen li toca dir l'últim número; la targeta en porta l'enunciat complet i la solució va capgirada a la segona imatge.
Exercici resolt, amb explicació en veu: multiplicar i dividir potències de la mateixa base. · En multiplicar se sumen els exponents i en dividir es resten. Si en una lletra la resta dona zero, desapareix. · Al principi hi ha un «Prova-ho», per si el vols fer tu primer.
Els escaladors es lliguen a la corda amb un nus que no cedeix estirant i que després poden desfer. És el nus de vuit: quatre encreuaments i el més petit que és igual al seu reflex. Els matemàtics l'usen com a exemple mínim del tipus de nus més abundant.
Tres daus normals, un damunt de l'altre: en cada dau, les cares oposades sumen 7. Aquí, cada parell de cares que es toquen suma 5. Quants punts té la cara de dalt de tot, la de la X?
Dues classes treuen una mitjana de 6. En una, gairebé tothom queda entre 5 i 7. A l'altra hi ha excel·lents i suspesos. La mitjana és la mateixa i no et diu res del que passa a l'aula.
Quan les dades fan campana, uns dos terços dels valors queden a menys d'una desviació de la mitjana. Per això la desviació és la regla amb què es mesura la campana: diu on cau la majoria sense haver de mirar cada dada.
Exercici resolt amb explicació en veu: potència d'un producte. En elevar al cub, l'exponent afecta cada factor, el −5 inclòs; una potència elevada a una altra multiplica exponents. El signe menys, amb exponent senar, es queda. Prova'l tu abans de veure com es resol.
Les matemàtiques són més fàcils del que et penses. Sovint no és la matèria, sinó com te l'han explicada.
Cent dies més enllà de dimarts. L'enigma d'avui demana quin dia de la setmana serà, i no cal cap calendari per trobar-ho: n'hi ha prou de comptar amb ordre. La solució va capgirada a la segona imatge.
No calen gaires paraules quan el que tens davant s'explica sol. Dóna-li al play i mira-te'l fins al final. · xitter.cf/benitomazza/status/211…
Durant set dies, Ío avança Ganimedes per dins tres vegades, i cada vegada sembla que recula. L'animació ho mostra dia a dia, amb Júpiter omplint el cel al fons.
Des de Ganimedes, Ío fa quatre voltes per cada una que fa Ganimedes. Aquesta diferència és la que converteix el moviment en un joc de posicions.








