@Metatron.*. 🌊

CAL VOTAR BÉ. Fa uns dies, una persona que aprecio em va fer una crítica constructiva. Ja sabeu que darrerament acabo alguns tuits amb una crida: a les properes eleccions cal votar bé, cal votar partits d’obediència estrictament catalana. Aquesta persona em va dir que estava totalment d’acord amb la segona part, però que «cal votar bé» era un judici de valor i que, en el fons, no era una afirmació correcta. Jo li vaig respondre que no ho veia com un judici de valor, sinó com una recomanació gairebé tècnica. En circumstàncies normals, entenc que l’expressió es pugui qüestionar. Però els primers dies de campanya m’han reafirmat en la meva tesi. Vegem-ne alguns exemples. Tenim un partit, el PSOE, que porta vuit anys al govern i que, de manera molt poc subtil, li encarrega als sindicats una vaga general en plena campanya contra el govern que vindrà. Estrany. Tenim un partit a l’oposició, el Partit Popular, el líder del qual ve a Barcelona i declara: «Para ser presidente de España hay que entender a Cataluña». I, com que és una persona molt conseqüent, el primer que fa és pactar amb Vox, que vol eliminar el català de l’escola catalana. Estrany també. Després hi ha partits petits a l’esquerra de l’esquerra. Partits que sempre s’han atribuït una superioritat moral i han reivindicat una agenda èticament superior. Però arriba la senyora Colau i diu: «Vamos a freír a impuestos a los pijos». O el senyor Gabriel Rufián, de qui ja no sabem ben bé a quin partit pertany, i deixa anar «malditos hijos de puta» sense aclarir gaire contra qui va. Suposo que contra qualsevol persona que tingui un pis. Pijos, hijos de puta… trumpisme maldestre. En aquest context, «votar bé» té, per a mi, un sentit més aviat tècnic. De la mateixa manera que no encarregaria una feina domèstica a un lampista torpón ni em posaria en mans d’un cirurgià poc hàbil, crec que en aquestes eleccions cal votar bé. Cal votar partits amb els quals potser no estem d’acord al cent per cent, però que, com a mínim, no exhibeixen un comportament que faci dubtar de la seva capacitat, dels seus valors o de la confiança que mereixen. Si hi afegim l’altra part de la crida —cal votar partits d’obediència estrictament catalana—, estareu d’acord amb mi que la llista és curta. Extremadament curta. I, com que m’agrada parlar clar, crec que cal votar @JuntsXCat . En un altre article us explicaré per què. Podeu estar d’acord amb la meva elecció o no, però mentre us apliqueu això, m’és ben igual: aquestes eleccions cal votar bé. Cal votar partits d’obediència estrictament catalana. Cal votar Junts per Catalunya. Escolto les vostres opinions.