LED L’educació que proposa una escola és una promesa, als pares i al fill, incomplir-la té greus conseqüències, per l’escola i per la societat, però assolir-la té un impacte excepcional per l’alumne, per l’escola i per la societat. El regne de l’escola és aquest gra de mostassa.

Avui hem estat en una escola on la diversitat cultural és d’una exuberància natural i bellesa educativa espectacular. Amb uns mestres que viuen la #passióxeducar en cada pràctica diària. El valor inclusiu, cultural i educatiu(!) d’aquesta escola és d’un valor incalculable. Què seria de Vic sense el treball d’aquests mestres? Penso que la tasca dels mestres d’escoles com @FEDACVic és mereixedora d’una Creu de Sant Jordi i el reconeixement de tots els vigatans. Gràcies!!

Aspecte clau. En el mapa curricular de cada seqüència curricular prioritzar els continguts llindar en l’aprenentatge profund és determinant per un ruta sòlida. La confusió entre aprenentatge i rendiment ha marcat l’escola des de sempre: exàmens, proves, notes, etc per rendir en qualificacions classificadores que res tenen a veure amb pensar i aprendre.

Benvolgut X

El fracàs del sistema educatiu és evident des de fa décades. A finals del 70, abandonament escolar obre el 70%, als 90 Constatació del "gran" fracàs amb 25% i el 30% de l'alumnat que no assoleix el títol bàsic. La LOGSE (1990) ho havia d’arreglar però les bones intencions es van reduir a ampliar l'escolarització obligatòria fins als 16 anys per maquillar dades, però no va millorar el sistema. Des de llavors s’ha consolida un debat públic i polític estèril, dedicat a criticar i maquillar resultats però sense atacar les necesitats estructurals bàsiques en matèria de processos, recursos i objectius. #Totperfer

Aquests dies l’agressivitat verbal en contra de la pedagogia i la innovació educativa de molts sectors fa por de veritat. Molt més que els resultats que critiquen. Ve tant de sectors d’una esquerra aliniada a tesis sindicalistes immobilistes com d’una dreta tradicionalista i rància. Exemple de tribuneros que es pensen que tenen la formula màgica: “antes estábamos mejor”Indocumentats que no han llegit mai de pedagogia i que sols volen recuperar velles comoditats. Educar requereix ciència, i l’experiència no és expertesa!! La pedagogia és ciència i haver fet de mestre. Per millorar l’escola heu d’haver llegit i desaprendre molt. Us deixo uns consells: Pestalozzi Fröbel Ferriere Maria Montessori John Dewey Célestin Freinet Jean Piaget Alexander Neill Makarenko Tolstoi Lev Vigotski Ovide Decroly Bloom Paulo Freire Ivan Illich Ferrer i Guardia E. Mounier Loris Malaguzzi Howard Gardner Jerome Bruner David Ausubel Francesco Tonucci Edgar Morin Robert J. Marzano Ken Robinson Sugata Mitra Andy Hargreaves Philippe Meirieu Peter Liljedahl Rita Pierson Anna Forés Bell Hooks Etc.

Quin cau és X. Admirable com viu l’esperança per un món millor amb tants mediocres amb llibertat per insultar. Tots diuen voler millorar l’educació. Uns poden i no volen i uns altres volen i no poden. Els altres, ni volen ni poden, i insulten.

Els experts que volen reunir Illa i Niubó haurien de llegir Edgar Morin i la seva teoria de sistemes complexos. Els millors sistemes no són els que reuneixen perfils idèntics (merodologia única), sinó els que integren eines no redundants. Són necessaris equip que aportin l’avantatge de la diversitat cognitiva: Aportar una visió tàctica, detectar on fer pressió estratègica, reclutar arguments per defensar el que funciona i generar sinergies per trobar solucions creatives on sembla que sigui impossible. La transformació multisistèmica requereix un pensament complex però alguns ho volen simplificar i reduir al seu ego.