IsmaHell

El primer llibre de Tonucci que llegeixo i ara entenc la perspectiva d'aquelles persones que el citen. Un pedagog que posa als infants vertaderament al centre, sense pinzellades. Comparteixo plenament la crítica que fa vers la situació del joc al carrer per part dels infants.

Aquest llibre m'ha agradat molt i és d'un bon nivell comunicatiu. Jo mateix he après prou. Podria ser de valor recomanar-ne la lectura als estudiants, amb una explicació al respecte de manera prèvia o posterior. Enhorabona @hruizmartin

Aquest llibre és l'evidència de com de complex pot arribar a ser alinear les accions en educació. I com de contradictòries poden mostrar-se. Ja no des de la psicologia, la pedagogia i la sociologia, sinó dins d'un mateix camp. El llibre és molt interessant. @diariodeCapde

De just abans del Pla Bolonya, les parts que m’han semblat més interessants són les del currículum i les d’organització i govern. M'hauria agradat llegir-lo quan hi anava a temps complet. Hi ha llibres de tot tipus, aquest estiu estic llegint gairebé més que mai.

Estic d'acord amb pràcticament tot el que s'hi planteja. En destaco la defensa de la vocació docent (sí, existeix). Em cau la baba. Em sembla irònic llegir aquest llibre ara, quan va néixer arran dels anteriors resultats de PISA. Enhorabona a les autores.@coralregi @CarmeOrtoll

Llibre de contingut tan crític com suggereix el títol. Ara estic buscant "l'obra mare" dels autors. Val a dir que, com tota bona crítica, en ressalten els avantatges d'aquest mètode pedagògic, però no en defensen el grau d'aplicació que se n'està fent.

Els tècnics no són tan sapastres. Això s'ha fet expressament, i crec que és una acció que diu molt del nostre sistema educatiu actual. Aquesta imatge simbolitza, millor que res, el pitjor resultat PISA a dia d'avui.

Aquest autor té un llibre prou més conegut i potser hauria d'haver començat per aquell. Aquest dona consells rellevants, però en el seu complet no m'ha fet el pes. El fil conductor podria motivar, però sols a un sector dels joves.

La pedagogia de Tonucci és d'allò més interessant i més controvertida si la comparem amb el reaccionisme educatiu. La ciutat dels nens em sembla interessant. Estic d'acord en moltes coses. Com s'encaixa amb els sistema actual? Existeixen evidències. El senyor de les mosques?

Llibre sobre lideratge educatiu (hauria d'aparèixer al subtítol) que recomano. No és el mateix canviar que millorar, s'hauria d'avaluar molt bé abans i, sobretot, apostar pel compromís i fugir del bypass, com diu l'autora. Més encerts però molt més temps de feina i formació.

Avui he conegut un noi amb una samarreta d'All Might. Li he dit que molava i que m'encantava Boku no Hero. M'ha respost que no sabia què era i que es pensava que el de la samarreta era en Vegeta. Això és més greu que els que porten camisetes de bandes heavys i no les coneixen.

Aquest sí que m'ha agradat. L'autor, que sabia que era filòsof però no pedagog, presenta i desenvolupa la motivació aplicada a l'aprenentatge, dotant el lector de paraules per descriure allò que ens passa quan fem el que ens agrada. També indica com fer-ho a tercers.

Llibre enfocat a joves amb un nivell de justificació teòrica inexistent. Podria haver estat una oportunitat per introduir-los a la recerca si es molestés a citar els estudis que diu que respalden algunes de les tècniques que proposa, però no. No m'ha agradat.

Lectura breu però profunda. Teoria sociològica de la modernitat líquida aplicada al món educatiu. Es fa necessari que l'alumnat pugui adaptar-se de manera constant al món que l'envolta i necessita comptar amb una educació al llarg d'aquesta vida "puntillista".

Aquesta breu apologia de l'educació a Catalunya m'ha agradat. L'autor la defensa i aposta pel seu potencial, fent una crítica dels problemes estructurals del nostre sistema i, especialment, dels seus docents. Llibre fàcil, aclaridor i amb un joc del llenguatge amb Finlàndia.

Aprenc molt gràcies a aquesta xarxa social. Obtinc el que vull, però a un alt preu: em desespera. Hi ha una manca d'ètica digital alucinant. El pitjor és que no són només trols.

M'ha agradat molt. La definició i avaluació que se'n fa de la qualitat educativa és molt completa. També m'ha agradat el rigor amb el que es descriu la manera d'avaluar l'educació. Aquesta és la funció de la inspecció educativa que més m'agrada i més interessant em resulta.

Ja és estiu!

M'ha agradat molt. En realitat comença a l'antiga Grècia. Tresors amagats a les biblioteques. La història ajuda a comprendre el passat, el present i el futur i a acceptar que l'educació és política i més ara que les directrius ja no venen de l'estat sinó d'Europa.

Evolució dels resultats obtinguts a les proves d'accés a la universitat del 1989 al 2004. El terme "selectiu" perd sentit en referència a l'aprovat-suspès. Ara gairebé tothom les passa, abans només la meitat. Ara la diferència, i la selecció, rau en la puntuació de l'aprovat.