Lluís Puig ocupa el seu escó al Parlament i retira el llaç groc en el seu retorn de l'exili 3cat.cat/3catinfo/lluis-puig…

🔎🚗 Denunciem aquests dos conductors que circulaven fent maniobres perilloses, avançaments temeraris, invasions del carril contrari i frenades brusques a la C-14, a l'Alt Urgell.

L'Ajuntament de #laSeu s'afegeix al condol per la mort de Patricia Lanau, regidora municipal i consellera comarcal pel PP entre els anys 2007 i 2009. #AltUrgell #Pirineu 📷Arxiu RàdioSeu + informació: tuit.cat/20c96

🖤Mor Josep Grau, alcalde de Mollerussa del 1987 al 1999 🖤La corporació municipal lamenta la pèrdua i agraeix els anys de dedicació al municipi i el llegat deixat durant el seu mandat 👉tuit.cat/khYHO

Aquesta és la història dels qui, sense notorietat pública, hem suportat durant més de deu anys les conseqüències personals del cas Estela, una causa de la qual sorgirien les investigacions vinculades al cas Volhov i que es va fer pública amb una macrooperació policial i nombroses detencions —entre les quals, la meva— el mateix dia que es publicava la sentència del cas Gürtel. DEU ANYS DESPRÉS: LA PART DE LA HISTÒRIA QUE TAMBÉ S’HA D’EXPLICAR Em dic Jordi Castells Masanés i, durant tot aquest temps, he estat investigat en una causa penal que va començar l’any 2016 a partir de documentació i denúncies anònimes relacionades amb la Direcció de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona, de la qual jo era director. Ara, amb el sobreseïment de la darrera peça que continuava oberta - la peça Catmon-Igman - tota aquella instrucció penal ha quedat finalment tancada. Tant el Ministeri Fiscal com el Jutjat han conclòs que no ha quedat acreditada la comissió de cap dels delictes investigats. No he estat absolt perquè mai no he arribat a ser jutjat. Després de deu anys d’investigació, no s’ha formulat contra mi cap acusació que hagi conduït a judici ni s’ha acreditat que cometés cap delicte. El que hi ha és una causa arxivada després d’una instrucció extraordinàriament llarga que ha condicionat una part molt important de la meva vida. Durant aquests anys he hagut de conviure amb la condició pública d’investigat; amb la detenció del maig de 2018, el registre del meu domicili i la intervenció dels meus efectes personals; amb informacions que van associar el meu nom a delictes molt greus; amb un perjudici professional i reputacional difícilment reparable; amb uns costos de defensa enormes i, sobretot, amb un patiment personal i familiar que cap resolució judicial no podrà esborrar. Quan una persona és detinguda o investigada, el seu nom ocupa titulars i queda fixat a internet. Quan, deu anys després, tota la causa s’arxiva sense que s’hagi acreditat cap delicte, el desenllaç rep molta menys atenció. Algunes informacions del tancament de la causa, s'han centrat el relat principalment en les persones amb projecció política o vinculades a la seva posterior politització. Gairebé res no s’ha dit dels funcionaris, treballadors i altres afectats anònims que hem suportat durant anys les conseqüències més directes del procediment. Potser tenim menys notorietat pública, però no som els qui menys l’hem patit. Per això escric aquest missatge: perquè es conegui el desenllaç complet del procediment i perquè qui busqui el meu nom també sàpiga com ha acabat la causa. Durant tots aquests anys he guardat silenci i he confiat en la justícia, fins i tot quan la durada de la instrucció esdevenia incomprensible i extremadament dolorosa. El sobreseïment no converteix en innocus els deu anys transcorreguts. El temps perdut, l’angoixa, l’estigma, l’exposició pública, la vulneració de la intimitat, els costos econòmics i les conseqüències familiars i professionals han estat reals. No puc ignorar que la Diputació de Barcelona —@diba — va sol·licitar el sobreseïment respecte d’altres funcionaris investigats, mentre va mantenir durant anys una posició acusatòria respecte de mi, sense que, al meu entendre, existís cap argument objectiu que justifiqués aquella diferència de tracte. La Diputació va arribar a demanar la reobertura de peces sobresegudes, l’ampliació de l’àmbit de la investigació o la prolongació dels terminis. I, mentre la resta de la causa s’anava arxivant, va mantenir la seva acusació contra mi fins al sobreseïment de la darrera peça. L’Administració a la qual havia servit com a funcionari no només em va deixar institucionalment desemparat davant d’un procediment relacionat amb l’exercici de les meves funcions públiques, sinó que va contribuir activament a mantenir-lo obert fins al final. Hi ha preguntes que caldrà respondre. Si realment considerava que aquells expedients contenien irregularitats administratives greus, tal com afirmaven els informes elaborats des de la Direcció de Relacions Internacionals —alguns redactats per persones que també havien intervingut en la seva tramitació—, per què algunes d’aquestes conclusions contradeien informes jurídics i controls de la mateixa Intervenció General de la Diputació que els considerava correctes? Es van incoar procediments de revisió d’ofici, de lesivitat o d’exigència de responsabilitats respecte d’aquells expedients? Es va investigar què havia passat amb els expedients originals que no van ser localitzats, quan es van enviar escrits anònims? Es van determinar les responsabilitats de totes les persones que havien intervingut en les diferents fases de tramitació? O és que aquells informes només van servir per mantenir una ombra de sospita i donar continuïtat a l’acusació penal contra mi? Sobra dir que una institució pública està obligada a actuar amb objectivitat, imparcialitat i respecte a la prohibició d’arbitrarietat. Ara correspon determinar com ha estat possible que una instrucció penal es prolongués durant més d’una dècada, amb un cost personal, familiar, professional i econòmic tan desproporcionat, per acabar sense que s’hagi acreditat la perpetració dels delictes investigats. La instrucció va ser dirigida durant anys pel jutge Joaquín Aguirre. Sota la seva direcció, el procediment es va anar fent cada vegada més gran, es va fragmentar en nombroses peces separades i es va prolongar mitjançant successives pròrrogues, algunes de les quals van acabar sent deixades sense efecte per l’Audiència Provincial, que va evidenciar la manca de fonament jurídic suficient per continuar prolongant una instrucció buida de contingut. Durant anys es van mantenir línies d’investigació que considero prospectives, es va permetre una intensa mediatització de la causa i el procediment va acabar adquirint una dimensió política allunyada dels fets que n’havien motivat l’inici. El jutge Aguirre es va jubilar sense haver posat fi a aquesta instrucció. La seva jubilació no esborra les conseqüències de les decisions adoptades ni de la manera com es va dirigir el procediment. Durant anys també vaig haver de suportar informes policials amb afirmacions greument perjudicials que van alimentar la sospita pública i van donar aparença de consistència a determinades hipòtesis dins del procediment penal. Gairebé sis anys després de l’atestat, la Guàrdia Civil va haver de reconèixer que havia utilitzat dades errònies. La meva defensa n’havia demanat la rectificació una vegada i una altra, aportant dades, explicacions i documentació acreditativa que desmentien les conclusions policials. Ningú no les va atendre. Durant sis anys, aquells errors van romandre incorporats a la causa, van projectar sobre mi una imatge que no responia a la realitat i van servir per justificar la continuïtat d’una investigació que no oferia resultats incriminatoris. Sis anys per reconèixer allò que la meva defensa havia demostrat des del començament. El reconeixement tardà de l’error no repara el dany produït ni justifica tot el que es va construir sobre aquella base errònia. No busco venjança. Busco veritat, reparació i responsabilitat. Ho faig per mi i per la meva família, perquè cap persona no hauria de suportar deu anys de sospita pública i perjudici personal per arribar al final del procediment sense que s’hagi acreditat que va cometre cap delicte. La detenció i la investigació van ser notícia. El seu final també ho ha de ser. La justícia ha resolt finalment. Ara caldrà explicar per què ha trigat deu anys a fer-ho i qui ha de respondre pel dany causat. @Antoni_Gelonch @QuicoSalles @joseantich @RaholaOficial @Rosell_Advocat @rovigar59 @SalvadorEsteve @joancarlesgc @francescd

Torno per aquí perquè comença la #FMlaSeu26 i a casa ja hi ha nervis. La caravana està plantada - ara ja desafiant les lleis de la física- i l'envelat del Passeig ja s'ha aixecat. És un bon moment per parlar de música i dels concerts de Festa Major dècades enrere. Som-hi! ⬇️⬇️

A la Catalunya del segle XV hi havia un home que dibuixava eclipsis de Sol i altres fenòmens astronòmics: es deia Jaume Safont i era l'escrivà del "Dietari" de la Generalitat. Això és un recull dels seus dibuixets, on provava diferents maneres de tapar el Sol amb la Lluna. Fil 🌞

✈️📈 L’aeroport d’Andorra-la Seu continua creixent: ja acull 13 empreses del sector aeronàutic i dona feina a unes 250 persones🏢👨‍✈️ 🚁 Preveu sumar noves empreses i superar els 19.000 passatgers aquest any rtva.ad/noticies/economia/l-…