Joan Boada Grau

Opinió: Tatxo Benet: L’opinió publicada és unànim, com si algú hagués donat una consigna i tothom la seguís disciplinadament: “el president Puigdemont torna a Catalunya a impedir, boicotejar o interrompre la investidura d’Illa”, repeteixen els mitjans. La realitat és que el president Puigdemont, com ja va dir que faria fa mesos, torna a complir el seu deure com a diputat electe: participar en el ple d’investidura. És el seu deure i, a la vegada, és el seu dret i el de tots els ciutadans que el van votar. No hi ha altra interpretació que aquesta. Jo entenc que a algú ara el moviment de Puigdemont li pugui sembla una molèstia, però exercir el dret de representació dels ciutadans només pot ser posat en qüestió per mètodes antidemocràtics. Aquí, però, ja hi estem molt acostumats. Massa. Qui intentarà impedir, boicotejar o interrompre l’exercici d’aquest dret serà un jutge espanyol, el jutge Llarena, que se saltarà i incomplirà la llei d’amnistia aprovada pel Parlament espanyol. Li poden buscar tots els tecnicismes que vulgui, però Llarena sap perfectament quina era la voluntat del legislador en aprovar aquesta llei. Que no coincideixi amb els seus desitjos més primaris i baixos, no té cap importància. O només la tindrà en el moment en que, “a sabiendas” i amb voluntat prevaricadora, posi per devant de la llei el seu desig de venjança més primari. El que a mi em et astoradíssim és que l’opinió publica posi el focus en Puigdemont i l’acusi de voler ocupar el seu escó en el Parlament, democràticament obtingut, i en canvi no digui res del jutge que només vol impedir-li que pugui exercir el seu deure i el seu dret, el dret de milers de catalans que seran atropellats per la (justícia) espanyola.