El que ha passat a Igualada és absolutament indigne d’una societat que presumeixi de democràtica. La Coll@nada diu que va comunicar “de manera respectuosa” als membres d’Aliança Catalana que no els volia allà. De debò? Envoltar una taula entre centenars de persones, cridar-los “feixistes”, exigir que marxin i acabar tirant sal dins la paella que estaven cuinant és demanar educadament a algú que se’n vagi? Segons Igualada News, unes 500 persones (tots els votants de la CUP a l'Anoia) es van concentrar al voltant de la taula d’Aliança Catalana, la Policia Local i els Mossos van haver d’establir un cordó de seguretat, alguns concentrats van llançar sal a la paella i, després d’una hora i mitja de tensió, els militants i simpatitzants van acabar marxant escortats pels agents. I després encara presumiu a les xarxes: “Els hem fet fora.” Això és precisament el que hauria d’escandalitzar qualsevol demòcrata. Els carrers no són vostres. Les places no són vostres. La Rambla no és patrimoni ideològic de la CUP, d’Arran, dels casals populars ni de ningú. Podeu discrepar profundament d’Aliança Catalana, podeu manifestar-vos, podeu criticar Sílvia Orriols i podeu defensar exactament el contrari del que defensa el seu partit. Aquest és el joc democràtic. El que no és democràtic és substituir el debat per l’assetjament, l’insult, la intimidació i la força del nombre fins aconseguir que unes persones necessitin un cordó policial i acabin abandonant un acte al carrer escortades pels Mossos. I encara resulta especialment grotesc que els qui fan això reparteixin carnets de “feixista” als altres. Quan pretens decidir qui pot estar al carrer segons les seves idees polítiques, el problema democràtic el tens tu. On és la defensa del dret de persones amb idees que detesteu a poder participar de la vida pública sense ser encerclades? Aliança Catalana és una formació política legal i els seus militants i simpatitzants tenen exactament el mateix dret que qualsevol altre ciutadà a expressar les seves idees, reunir-se i participar de l’espai públic dins la legalitat. Defensar aquest dret no obliga ningú a compartir ni una sola de les seves propostes: obliga simplement a ser demòcrata. Ni amenaces, ni coaccions, ni insults, ni “els hem fet fora”. Les discrepàncies polítiques es resolen democràticament. Els carrers són de tothom. Mal que els hi pesi als feixistes d'esquerres que es van veure ahir per Igualada.