Eduard Mata Riu

Avui fa nou anys, el Parlament de Catalunya aprovava la declaració d’independència. Una majoria parlamentària democràtica i legítima prenia una decisió legítima i democràtica, en compliment del resultat del referèndum de l’1 d’octubre. És cert que nou anys després, l’independentisme està fragmentat i afeblit. Paradoxalment, Espanya no està millor sinó pitjor; malgrat els esforços que ha dedicat i dedica a combatre tota forma d’independentisme, la seva situació és d’una divisió extrema i d’una confrontació entre blocs que va en augment. En aquest sentit, és oportú tornar a recordar que les querelles espanyoles no són les nostres i que només ens interessen si les podem utilitzar per al nostre objectiu. Es poden i s’han d’extreure moltes lliçons d’aquests nou anys. La més important és que sense unitat política i social i sense contro de les institucions, no hi ha cap camí possible a recórrer. I també que fins i tot en els moments més difícils per al moviment, Espanya genera crisis que hauríem d’estar preparats per aprofitar.