Josep M. Vall

He llegit Socialisme liberal, de Carlo Rosselli, me n’havien parlat i m’hi he sentit molt proper. La seva crítica al marxisme per dogmàtic i profètic i la seva defensa de la llibertat, pluralisme, responsabilitat i capacitat de reforma m’han interessat .El progrés no està escrit enlloc ni la història avança inevitablament en la direcció assenyalada pel materialisme. Rosselli ho va entendre fa gairebé un segle: no hi ha socialisme digne d’aquest nom sense llibertat, ni llibertat plena sense justícia social. I va portar aquestes conviccions fins a les darreres conseqüències: antifeixista, fundador de Giustizia e Libertà, empresonat per Mussolini i fugat de la presó , va lluitar en defensa de la República espanyola i el 1937 va ser assassinat, amb el seu germà Nello, per l’extrema dreta a França. M’interessa aquesta esquerra de Rosselli: democràtica, reformadora, antidogmàtica i profundament compromesa amb la llibertat. Una esquerra que no espera que la història li doni la raó, sinó que intenta canviar la realitat. Gairebé cent anys després, Rosselli continua interpel·lant-nos. I molt.