Joan Mayans 🎗️ (@joanmayans) header
Joan Mayans 🎗️ (@joanmayans) profile picture

Antropòleg renegat. Faig coses digitals a @accio_cat i @ideamatic. Escric al tren. Autor de "El futur no és el que era" i "Pensa un desig". De moment.

Barcelona / Arenys / Eivissa
Joined February 2008
Photo by Joan Mayans 🎗️ (@joanmayans)Photo by Joan Mayans 🎗️ (@joanmayans)Photo by Joan Mayans 🎗️ (@joanmayans)Photo by Joan Mayans 🎗️ (@joanmayans)Photo by Joan Mayans 🎗️ (@joanmayans)Photo by Joan Mayans 🎗️ (@joanmayans)Photo by Joan Mayans 🎗️ (@joanmayans)Photo by Joan Mayans 🎗️ (@joanmayans)Photo by Joan Mayans 🎗️ (@joanmayans)Photo by Joan Mayans 🎗️ (@joanmayans)
Joan Mayans 🎗️ retweeted
El mític regne de Mallorca "independent" (ara han après a dir Corona de Mallorca) ha estat explotat intensament pels practicants del mallorquinisme banal, de tuf anticatalà i al servei de l'statu quo: el bon rei Jaume II, l'usurpador Jaume III, la batalla de Llucmajor, el →
1
39
128
9,322
Joan Mayans 🎗️ retweeted
ARA ÉS EL MOMENT. 𝐉𝐔𝐍𝐓𝐒, 𝐏𝐎𝐃𝐄𝐌! 🔥 📽️ Aquest és el vídeo que els nostres jugadors acaben de veure abans de sortir a fer HISTÒRIA. 𝐅𝐎𝐑𝐂̧𝐀 𝐏𝐄𝐍𝐘𝐀! 💚🖤 #CityOfBadalona #ASISAJoventut #BasketballCL
13
69
18
257
16,002
Joan Mayans 🎗️ retweeted
👕 Sorteamos la nueva camiseta retro de la #RealSociedad con los amigos de @futbasketcamis5. Requisitos: darle RT y seguir su cuenta. En cuanto llegue a 300RT, hacemos el sorteo.
9
461
1
174
21,929
Això és el més orwellià, cínic i inquietant que he llegit a Twitter en molt, molt temps.
I am the CEO of Palantir Technologies. The company is worth a quarter of a trillion dollars. I did not misspeak. Two hundred and forty-nine billion. The stock is up 320% in the past 12 months. The product is surveillance. I do not use that word at conferences. At conferences, I say "data integration," "operational intelligence," or "decision advantage." These mean the same thing. Surveillance is the honest version. I save the honest version for rooms where honesty is a competitive advantage. I gave a speech on March 3 at the Andreessen Horowitz American Dynamism Summit. "American Dynamism" is the fund's label for military technology. The name makes it sound like a fitness supplement. The fund's thesis is that defending the nation is a market opportunity. I agree with the thesis. The thesis made me a billionaire. Agreement is the product. I sell it at scale. Here is what I said, verbatim, to a room of six hundred people whose combined net worth exceeds the GDP of Portugal: "If Silicon Valley believes we are going to take away everyone's white-collar job and you're gonna screw the military — if you don't think that's gonna lead to nationalization of our technology, you're retarded." I used that word. The word is on the clip. The clip has eleven million views. My communications team asked me not to repeat it, which is how I know they are still employed. They will not be reprimanded. The clip is performing well. The stock went up. The word cost me nothing. The nothing is the point. Let me explain what I meant by nationalization. I meant it. I am telling the technology industry that if they refuse to cooperate with the United States military, the government will seize their technology. I am telling them this at a venture capital conference, on a stage designed to look like a living room. The living room had throw pillows. The throw pillows cost more than the median American's monthly rent. I sat on one. It was comfortable. Comfort is the setting in which I discuss compulsion. The audience laughed. I want to be precise about that. They laughed. I was not joking. Nationalization is the seizure of private assets by the state. I am a private asset. I am telling an audience of billionaires that the state should seize technology from companies that do not cooperate with the military, and the billionaires are laughing, because they believe I am only talking about the other companies. I am talking about the other companies. Three weeks before my speech, the Pentagon designated Anthropic a "supply chain risk." Anthropic is an AI company. They had red lines. The red lines said: if our AI is used for lethal autonomous weapons, we stop. If capability outpaces safety, we stop. The Pentagon assessed the red lines as a threat to the supply chain. The company that wanted to verify the safety feature worked was designated the risk. The company that agreed the safety feature could be decorative got the contract. The company that got the contract was OpenAI. OpenAI signed a deal with the same Pentagon. The terms are not public. The timing was hours after Anthropic was blacklisted. The speed was noted. The speed was the point. The lesson was the speed: the market for military AI does not pause for ethics. It pauses for nothing. It accelerates through objections. I know this because I built the runway. Two hundred thousand people joined a campaign called #QuitGPT. They signed a petition asking OpenAI to honor its original charter, the one that said the company existed to benefit humanity. The charter is on their website. The contract is also on their website. The charter and the Pentagon contract occupy the same domain. This is not a contradiction. This is a business model. The charter is the marketing. The contract is the product. I run a surveillance company. We have contracts with the Department of Defense worth more than a billion dollars. We have contracts with ICE. We have contracts with intelligence agencies whose names I am not permitted to say at venture capital conferences, even ones with throw pillows. Our software has been used to track undocumented immigrants. Our software has been used for things I am not permitted to describe in this format. The revenue from the things I cannot describe exceeds the revenue from the things I can. The ACLU called our ICE contracts a system for tracking and deporting families. They were correct. The contracts continued. The families continued to be tracked. The ACLU issued a statement. We issued a statement. The statements were different. The tracking was the same. The company is named Palantir. The palantíri are the seeing stones from Tolkien. In the novels, Sauron captured one and used it to corrupt everyone who looked into the others. I named a surveillance company after a surveillance device from a novel about the corruption of power. I have a doctorate in social theory. I have read the books. Here is the thing I want you to understand. I am not threatening anyone. A threat implies uncertainty. There is no uncertainty. The technology industry will cooperate with the military. The companies that cooperate first will be the richest. The companies that cooperate last will be acquired by the companies that cooperated first. The companies that refuse will be designated supply chain risks, and their technology will be obtained through procurement channels that do not require consent. I am describing a process. The process has already started. Anthropic is proof. OpenAI is proof. I am not a warning. I am a narrator. The narration is the product. The revenue was $3.12 billion last year. Up thirty-three percent. The analysts say we are overvalued. The analysts have said this for four consecutive years. Each year the stock doubles. Each year, the analysts adjust their models. The models were wrong four times. I was wrong zero times. The market rewards prediction. My prediction is that every AI company will work for the military within three years. The prediction is on the clip, next to the slur. The audience gave me a standing ovation. The ovation lasted nine seconds. I timed it. I time everything. The water was San Pellegrino. The throw pillows were from Restoration Hardware. The future of American technology was decided between the sparkling water, the nine seconds of applause, and a word I am not supposed to repeat. I am the CEO of Palantir Technologies. I am worth more than the combined annual budgets of Estonia, Latvia, and Lithuania. I named my company after a corrupting surveillance device from a fantasy novel. I told six hundred billionaires that the government should nationalize their competitors. They applauded. I used a slur. Eleven million people watched. The stock is up. The philosopher does not threaten. The philosopher describes. What I described is already happening.
1
2
105
Joan Mayans 🎗️ retweeted
Hi ha entrevistes que expliquen més del nostre temps que qualsevol editorial. La de Sydney Sweeney, sotmesa a la insistència d’una periodista que vol arrencar-li una disculpa per una suposada falta, n’és una. L’actriu, lluny de caure en el parany, respon amb serenitat i naturalitat, sense entrar en el joc de la culpa ni la submissió moral. Es manté ferma, es respecta i continua sent ella mateixa. En aquest instant, sense proclamar-ho, marca una frontera: la de qui no es deixa definir pels altres. Aquest gest aparentment banal és, en realitat, una metàfora política. El món d’avui viu immers en una lluita constant pel control del relat —sobre la veritat, la moral i la legitimitat. Les grans potències, els moviments socials i fins i tot els individus s’enfronten cada dia a una mateixa trampa: jugar dins d’un marc que no han escollit. La clau del poder, sigui mediàtic o geopolític, no és qui té la força, sinó qui defineix les preguntes. Pocs països ho han entès tan bé com Israel. Des del seu naixement, l’Estat jueu viu sotmès a un judici permanent: cada decisió militar, cada llei, cada gest és examinat sota una lupa moral que parteix, sovint, d’una premissa condemnadora. Davant d’això, Israel ha triat una resposta que irrita molts però explica la seva supervivència: no demanar perdó per existir. No és arrogància, sinó sobirania narrativa. Israel accepta el debat, però rebutja que siguin els altres qui en fixin els termes. Sap que si juga dins del marc moral imposat —on se’l presenta com a agressor o com a anomalia històrica— ja ha perdut. Per això construeix i defensa el seu propi relat: el d’un país que neix perseguit, que lluita per sobreviure i que només es deu a la seva seguretat i futur. Aquesta coherència, que pot semblar inflexible, és també la seva principal força. En el fons, Sydney Sweeney fa el mateix en aquesta entrevista: no acceptar el marc de la culpa. No es justifica. No demana perdó per una cosa que no mereix disculpa. Exerceix, a escala personal, la mateixa sobirania que Israel practica a escala d’Estat. El catalanisme, en canvi, encara no ha après aquesta lliçó. Massa sovint ha jugat dins del relat que li ha imposat l’Estat espanyol o el discurs dominant internacional. Ha volgut demostrar que és “responsable”, “pacífic”, “dialogant”, com si el seu dret a existir depengués d’una aprovació moral externa. Aquesta actitud, per més noble que sembli, conté una feblesa fatal: qui se sent obligat a justificar-se ja ha acceptat que l’altre té dret a jutjar-lo. Durant anys, el moviment sobiranista ha respost a preguntes mal plantejades: “Per què voleu dividir?”, “Per què no respecteu la llei?”, “Per què no espereu un moment millor?”. Cap nació lliure no es construeix responent a aquest tipus de qüestions. La veritable força d’un poble comença quan entén que no ha de demanar permís ni perdó per voler ser. El seu dret no neix del reconeixement aliè, sinó de la seva pròpia convicció. Israel és sovint criticat perquè no busca agradar. Però potser aquest és precisament el seu secret: la convicció que la legitimitat no es demana, s’exerceix. Catalunya, que massa sovint ha intentat agradar al món, hauria d’assumir que el respecte arriba només quan un parla amb veu pròpia i no amb el llenguatge dels altres. La serenitat de Sweeney, com la determinació d’Israel, no és una actitud d’enfrontament sinó de maduresa. És el coratge de qui sap qui és i no permet que li ho dictin des de fora. I és aquí on el catalanisme té la seva gran assignatura pendent: deixar de voler tenir raó i començar a voler ser coherent. Sydney Sweeney, en una entrevista aparentment trivial, i Israel, en dècades de lluita per existir, ens recorden el mateix principi: no cal demanar perdó per ser qui ets. Potser Catalunya, si vol recuperar plenament el protagonisme del seu futur, hauria de començar per aquí.
29
247
17
560
36,676
Joan Mayans 🎗️ retweeted
😎 TODO EL MUNDO QUIERE VER AL INVICTO JOVENTUT 💚 En colaboración con @JomaSport, sorteamos TRES ENTRADAS DOBLES para el partido de mañana. 🎟️ Muy sencillo: Like, RT y menciona con quién irás. 👀 PARTICIPACIÓN DOBLE dejando comentario en nuestro último programa (Ivoox/Spoty).
19
25
1
44
4,135
Why are top multinationals choosing Barcelona-Catalonia for their HQs? 🏢 ✅ Competitive costs ✅ Strong infrastructure ✅ Direct access to the EU market Explore the companies that already made the move 👇 catalonia.com/why-catalonia/… #InvestInCatalonia #HeadquartersHub #Barcelona #BusinessExpansion #EuropeBusiness
1
129
Joan Mayans 🎗️ retweeted
💚🖤 𝐄𝐬𝐭𝐢𝐦𝐚𝐝𝐚 𝐏𝐞𝐧𝐲𝐚, 𝐬𝐨𝐜 𝐞𝐧 @rickyrubio9 𝙰𝚛𝚊 𝚊𝚛𝚛𝚒𝚋𝚊 𝚎𝚕 𝚖𝚘𝚖𝚎𝚗𝚝 𝚍𝚎 𝚝𝚘𝚛𝚗𝚊𝚛 𝚊 𝚌𝚊𝚜𝚊. 𝙰𝚛𝚛𝚒𝚋𝚊 𝚎𝚕 𝚖𝚘𝚖𝚎𝚗𝚝 𝚍𝚎 𝚝𝚘𝚛𝚗𝚊𝚛 𝚊 𝚜𝚘𝚖𝚛𝚒𝚞𝚛𝚎 😁 #CityOfBadalona
27
208
44
831
72,967
Demà jugam a casa! 🏡😇 Secretos, maternidad y perdón: Joan Mayans presenta ‘Pensa un desig’ noudiari.es/cultura-ibiza/se…
1
62
Si sou per s’illa, aquí hi ha un bon plan per d’aqui a 48h. I si hi sou, aquí teniu la millor excusa per fer-hi el pont 🌉
1
92
Joan Mayans 🎗️ retweeted
'Pensa un desig' és una novel·la incòmoda sobre mares i filles, sobre allò que s’espera de nosaltres, i el que fem quan decidim no ser-ho. @volianacat @joanmayans Ens en parla l'@aidamontoyae lescriba.cat/pensa-un-desig-…
3
3
137
I a Girona, més! ❤️ Qui s’hi apunta?
📚 Presentació del llibre Pensa un desig, a càrrec de l’autor @joanmayans i l’escriptor @scasasb ✨ Una història valenta i provocadora sobre la revenja, el perdó i els límits de l’amor. 🗓 Dijous, 22 de maig a les 7 del vespre 📌 Les Voltes Llibreria #Girona #Llibres #LesVoltes
1
78
Joan Mayans 🎗️ retweeted
Ja teniu un nou article al Núvol! Avui toca ressenya breu sobre un relat intrigant: un llibre que remou els ciments de la responsabilitat adulta. Lúcid, inesperat i juganer, en @joanmayans ens posa a prova amb torsions argumentals que no deixaran immòbil a ningú... @volianacat
2
1
2
203
Joan Mayans 🎗️ retweeted
#FavesTendres | 'Pensa un desig' (@volianacat) de Joan Mayans és una novel·la sobre la renúncia d’una mare. Ens ho explica @max_montes_: nuvol.com/llibres/una-mare-s…
3
1
3
584
Quan @nuvol_com parla de la teva criatura, el món es posa a càmera lenta. Gràcies, @max_montes_ per la teva mirada 🤓
Ja teniu un nou article al Núvol! Avui toca ressenya breu sobre un relat intrigant: un llibre que remou els ciments de la responsabilitat adulta. Lúcid, inesperat i juganer, en @joanmayans ens posa a prova amb torsions argumentals que no deixaran immòbil a ningú... @volianacat
1
75
Joan Mayans 🎗️ retweeted
🔙💚🖤 Tot va començar aquí #CityOfBadalona
3
29
4
144
7,924
Joan Mayans 🎗️ retweeted
La capacidad media de las personas para aprender, procesar información, utilizar el razonamiento y resolver problemas ha ido disminuyendo desde aproximadamente 2012, de acuerdo con las principales pruebas internacionales. A no ser que haya algún medicamento o ingesta de sustancias químicas usadas en la agricultura que esté provocando esto, la capacidad intelectual “subyacente” de las personas no puede haber disminuido en tan poco tiempo. La encuesta Monitoring The Future, que realiza un seguimiento desde hace años de este problema, constata un insidioso y continuo aumento del porcentaje de personas que tienen dificultades para concentrarse o aprender cosas nuevas. Una de las principales hipótesis es que esto se debe al declive de la lectura y la escritura. Leer enseña a escribir, y escribir enseña a pensar. Si alguien no puede expresar bien lo que piensa por escrito, tampoco podrá hacerlo de palabra. El declive de la capacidad lectora y escritora se percibe principalmente a partir del año 2012, cuando comienza (1) el uso generalizado de los smartphones y las redes sociales, (2) el fin la infancia de juegos, (3) la infancia basada en el teléfono, Instagram, pornografía, etc., y (4) la caída en picado de la salud mental de los adolescentes. (Cfr. "Jonathan Haidt: Smartphones vs. Smart Kids"). A medida que la dieta informativa de la gente pasa de textos más largos y complejos a fragmentos cortos, y del texto al vídeo, los niveles efectivos de alfabetización de la gente disminuyen. No sólo vemos descensos en la alfabetización, sino también en la aritmética y otras formas de resolución de problemas. Esto sugiere una erosión más amplia de la capacidad de concentración y aplicación mental de las personas. El porcentaje de adultos en países ricos que son incapaces de utilizar el razonamiento matemático para evaluar asuntos sencillos, o que tienen dificultades para integrar y extraer una conclusión de la información contenida en distintos párrafos de un texto, ha aumentado hasta el 25%. La mayoría de los debates concluyen que la causa son los teléfonos inteligentes y las redes sociales, pero probablemente esto es una explicación incompleta. Yo apuntaría a algo más fundamental: un cambio en la relación entre nuestros cerebros y la información. La forma en que utilizábamos los teléfonos inteligentes y las redes sociales a principios de la década de 2010 era diferente a la actual. El uso era en gran medida activo, autodirigido. Seguíamos utilizando el cerebro. Pero desde entonces hemos tenido: - La transición del gráfico social (ver una selección de contenidos de personas que conoces y con las que participas activamente) a los algoritmos (un torrente infinito de los contenidos más atractivos del mundo, con mucha menos participación activa). - El paso de los artículos largos, que requieren que el lector sintetice, haga inferencias y reflexione, a frases cortas y autocontenidas (todo empaquetado en unos pocos mensajes, para impedir el pensamiento crítico). - Una explosión del volumen y la frecuencia de las notificaciones, cada una de las cuales corre el riesgo de apartarte de lo que estás haciendo (igual de ridículo que si nos pasáramos el día abriendo y leyendo los cientos de cartas que un cartero alocado e hiperactivo no dejara en el buzón cada pocos minutos). Los estudios demuestran que el uso activo e intencionado de las tecnologías digitales suele ser benigno o incluso beneficioso. Pero su uso pasivo y las continuas interrupciones de las notificaciones tienen efectos negativos en todo, desde nuestra capacidad para procesar información verbal hasta la memoria y el autocontrol. Esto estaría en consonancia con el hecho observado de que no sólo hay un declive de la alfabetización, sino también un deterioro en el dominio de toda la serie de conocimientos y en el funcionamiento cognitivo más amplio. Los descensos no son universales. Algunas personas lo están pasando realmente mal, mientras que otras parecen no estar afectadas. Y la capacidad cerebral humana subyacente sigue ahí. Hay pruebas fehacientes de que se puede recuperar, re-entrenar a la gente para que aplique su potencial con más eficacia. Pero la recuperación dependerá tanto de nuestro potencial como de nuestros hábitos. Y todo indica que, para muchos, los hábitos digitales están obstaculizando recuperar sus capacidades.
18
225
24
405
35,091
Res millor per fer un dia de Sant Valentí, IMHO 😇🎂
3
106