Judit Guàrdia 🎗

Ahir, a l’ @AteneuIgualadi Igualadí, vaig tenir el plaer de presentar “La darrera paraula”, de @tonistrubellt , una novel·la que ens convida a mirar de cara el nostre passat recent, però, sobretot, a no renunciar al futur. Gràcies per la convocatòria @ConsellRep i @igdxindp , gràcies per la presentació @juditgit i gràcies a tots els qui vau omplir la sala tot i la simultaneïtat d’actes amb els premis Enllaç! Vam parlar de la necessitat de distingir entre autocrítica i autoflagel·lació. L’autocrítica ens permet aprendre i corregir errors; l’autoflagel·lació ens paralitza i converteix la frustració en identitat. No podem explicar l’1 d’Octubre només des de la decepció posterior, perquè aquell dia va ser una de les expressions més extraordinàries de la nostra capacitat d’organització, compromís i determinació nacional des de 1714. La novel·la de Strubell té el mèrit de no alimentar el derrotisme, sinó de reivindicar la necessitat d’un relat propi. Perquè un poble que no és capaç d’explicar-se a si mateix acaba assumint la interpretació que en fan els altres. I això ens porta a una idea que considero fonamental: la sobirania narrativa com una condició de la sobirania política i una eina imprescindible del que des de la conferència de la @UCE_CAT d’aquest estiu anomeno ’intel·ligència nacional’. És a dir, construir una mentalitat autocentrada, no subalterna; saber analitzar els errors sense desposseir-nos dels encerts; transformar l’experiència en coneixement i el coneixement en capacitat d’acció. Com deia Aristòtil, mentre la història explica allò que ha passat, la literatura ens permet imaginar allò que podria passar. La història l’escriuen els que guanyen, la literatura l’escriu qui pot guanyar. Per això “La darrera paraula” és també un cant d’esperança. Gràcies, Toni, per escriure una novel·la que ens recorda que no podem construir des del derrotisme, la frustració i la mentida. Perquè qui lluita pot perdre, però qui es rendeix ja ha perdut. La darrera paraula no la poden tenir els qui ens volen derrotats. La darrera paraula encara està per escriure!