Consuelo García del Cid parla amb duresa. No hi ha ornaments en el que diu. Aboca tota la seva experiència a pèl, sense concessions. La Consuelo és supervivent del Patronato de Protección de la Mujer, una institució franquista on internaven joves adolescents que, a ulls del règim, no encaixaven en la moral de l’època. I la descriu en aquests termes: “El Patronato era una Gestapo a l’espanyola per a les dones.” Els centres d’internament, tutelats per congregacions religioses com les Adoratrius, les Oblates o les Trinitàries, estaven escampats per tot Espanya. I les monges hi van desplegar una maquinària de violència, de culpa i de terror: “Moltes noies es van suïcidar perquè no ho van poder suportar. Allà dins no eres ningú.” La Consuelo, que vivia a Barcelona, tenia 16 anys quan la van traslladar a un reformatori de Madrid. El delicte? Canviar la seva manera de vestir i manifestar-se contra l’ordre establert. “Un matí la meva mare va entrar amb un metge de l’Opus Dei a la meva habitació. Em van dir que em posarien una vacuna contra la grip. Ja no recordo res més. Em vaig despertar en una habitació que no coneixia. Vaig plorar molt.” El Patronato de Protección de la Mujer no va acabar amb la mort de Franco sinó que va continuar funcionant fins ben entrats els anys 80. La Consuelo porta més d’una dècada investigant aquests reformatoris amb l’objectiu de lluitar contra l’oblit que van viure les supervivents amb l’arribada de la democràcia. El camí, ara, és el del reconeixement i la reparació. Text @folchmerce #SolidarisCatràdio