Muriel Pirata

Encamp sota l’ull de la IA: denúncia a l’APDA per un desplegament massiu de càmeres “intel·ligents” (més de 500) Comunicat del Partit Pirata d’Andorra Andorra la Vella, 22 de febrer de 2026 — Josep Guirao ha presentat una denúncia davant l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA) a títol personal i, a més, en nom de Pirates d’Andorra (antiga associació ATTAC, fundada el 14 de setembre de 2001) per una possible vulneració de la Llei 29/2021, del 28 d’octubre, qualificada de protecció de dades personals (LQPD), en relació amb la implementació per part del Comú d’Encamp d’un sistema de videovigilància amb analítica/assistència d’intel·ligència artificial (IA). El Partit Pirata d’Andorra, alineat amb el Partit Pirata Europeu, fonamenta la seva acció política en la defensa dels drets digitals, la privadesa, la transparència i les llibertats civils en l’era tecnològica. Per aquesta raó, és lògic i coherent amb la seva ideologia que impulsi aquesta denúncia i que, si cal, en presenti d’altres davant situacions que puguin comprometre drets fonamentals o garanties democràtiques en l’ús de tecnologia per part de les institucions. Fets i context Segons informació pública, el Comú d’Encamp ha anunciat i ha començat a implementar un sistema de videovigilància “intel·ligent” que utilitza IA per detectar incidències de manera més ràpida, identificant activitats “anòmales” (fora de patrons) i activant alarmes immediates. Això consta, com a mínim, en informacions publicades el 16/02/2026 per La Veu Lliure, RTVA Notícies i altres mitjans, amb declaracions de la consellera de Sistemes d’Informació del Comú, Judit Torres, sobre detecció d’anomalies i alarmes instantànies. Les mateixes informacions apunten que el desplegament arribaria a més de 500 càmeres a la parròquia (amb una presència destacada al Pas de la Casa) i a una inversió estimada de 110.000 € (sense manteniment). Els comunicats periodístics indiquen que el sistema no enfocaria directament les cares ni incorporaria reconeixement facial, i que se centraria en la “situació”. Tanmateix, fins i tot sense reconeixement facial, la captació i l’analítica d’imatges en espais públics pot constituir tractament de dades personals i, segons el cas, perfils o inferències sobre comportaments, amb potencial d’afectació significativa dels drets a la intimitat i a la protecció de dades. Addicionalment, el debat públic internacional sobre l’ús d’analítica de videovigilància amb IA (per exemple, en el context dels JJOO de París 2024) ha estat objecte d’alertes per entitats de drets humans com Amnistia Internacional. Sense perjudici del marc jurídic francès, aquests antecedents reforcen la necessitat d’un control estricte de legalitat, proporcionalitat, transparència i garanties. Finalment, aquest sistema afecta materialment residents i visitants de qualsevol nacionalitat (incloent-hi ciutadans espanyols, francesos i altres ciutadans europeus) quan transiten per espais públics d’Encamp. Aquest fet és rellevant, si més no, per calibrar l’impacte i els riscos, i per verificar eventuals transferències internacionals de dades o contractació de proveïdors/encarregats establerts fora d’Andorra. Fonaments i possibles vulneracions Sense perjudici del que resulti de la investigació, aquesta implementació podria vulnerar la LQPD i normes connexes pels motius següents: Base jurídica, necessitat i proporcionalitat (LQPD): el tractament d’imatges i analítica d’esdeveniments “anòmals” en via pública pot requerir una base jurídica clara, i ha d’acreditar-se la necessitat i proporcionalitat per a la finalitat de seguretat. Cal aclarir la finalitat exacta, l’abast, les zones cobertes, els criteris d’“anomalia” i les garanties de limitació. Avaluació d’impacte (AIPD) i anàlisi de risc: l’ús d’analítica/IA en videovigilància pot constituir tractament d’alt risc. Cal acreditar si s’ha dut a terme una AIPD, quines conclusions ha tingut i quines mesures s’han implementat per minimitzar riscos (biaixos, falsos positius, discriminació, intervencions indegudes, etc.). Minimització i limitació de conservació: és essencial conèixer terminis de conservació i mecanismes d’esborrat/anonimització. A més, la Llei qualificada de seguretat pública estableix, com a regla general, la destrucció dels enregistraments en el termini màxim d’un mes, amb excepcions taxades. Transparència i drets: cal verificar la informació proporcionada als afectats (cartelleria, informació ampliada, canals d’exercici de drets), així com l’existència de registre d’activitats, contractes d’encàrrec del tractament i auditories de seguretat. Perfils i decisions automatitzades: encara que no hi hagi reconeixement facial, l’analítica d’IA pot comportar perfils o classificacions de conductes i generar alertes que desencadenin actuacions. Cal determinar si hi ha intervenció humana significativa i quines garanties s’apliquen. Riscos de transferències internacionals: cal verificar si hi ha transferència de dades (o accés remot) a proveïdors fora d’Andorra, i amb quines garanties (p. ex., en el marc de les regles de transferència internacional de la LQPD i els estàndards del Conveni 108+ del Consell d’Europa). Règim d’autorització en matèria de seguretat pública: si el sistema capta imatges de via pública o d’espais públics, la Llei qualificada de seguretat pública sotmet la instal·lació a autorització prèvia del ministre competent en matèria d’interior i, en aquests supòsits, exigeix informe previ i vinculant de la Comissió Nacional de Videovigilància. Jurisprudència i estàndards rellevants A títol orientatiu (sense caràcter exhaustiu), la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans ha considerat que determinats usos de videovigilància i/o difusió/retenció d’imatges o dades personals poden vulnerar l’article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans si no es fonamenten en una base legal clara i no superen un test de necessitat i proporcionalitat. Exemples citats habitualment inclouen Peck c. Regne Unit (2003) i Antovič i Mirković c. Montenegro (2017). Què demanem a l’APDA (sol·licituds) En virtut de l’anterior, SOL·LICITEM a l’APDA que: Admeti a tràmit la denúncia i incoï, si escau, diligències d’investigació/inspecció sobre el sistema (incloent-hi requeriments al Comú d’Encamp i als eventuals proveïdors/encarregats). Requereixi i incorpori a l’expedient, com a mínim: (i) la base jurídica i finalitats detallades; (ii) l’AIPD (si s’ha fet) i els informes de proporcionalitat/necessitat; (iii) el registre d’activitats del tractament; (iv) els contractes d’encàrrec del tractament i subencàrrecs; (v) els terminis de conservació i polítiques d’esborrat; (vi) les mesures tècniques i organitzatives de seguretat; (vii) els criteris d’“anomalia” i mecanismes de control humà; (viii) l’emplaçament i nombre de càmeres i la cartelleria/informació als afectats. Verifiqui el compliment del règim d’autorització aplicable en matèria de seguretat pública: sol·licitud/resolució d’autorització del ministre competent en matèria d’interior, i l’informe previ i vinculant de la Comissió Nacional de Videovigilància (i, si escau, actes o recomanacions). Acordi, si escau, mesures provisionals/urgents per evitar un perjudici greu o irreparable als drets dels interessats, com ara: (i) la suspensió temporal de l’analítica/IA o de determinades funcionalitats; (ii) la limitació del tractament a zones/horaris estrictament necessaris; (iii) el bloqueig o restricció d’accés a enregistraments; i/o (iv) l’exigència immediata de cartelleria i informació ampliada, fins que es disposi de garanties suficients. Comprovi el compliment del principi de limitació de conservació i, en particular, la destrucció dels enregistraments en el termini màxim d’un mes (excepte supòsits legalment previstos), així com la traçabilitat d’accessos, còpies i extraccions. En cas d’indicis d’infracció greu o molt greu, imposi les mesures correctores i sancions que corresponguin conforme a la LQPD. Si en el curs de les actuacions apareixen indicis de delicte, actuï conforme al règim de trasllat a l’òrgan jurisdiccional i/o al Ministeri Fiscal i adopti les actuacions que pertoquin. Informi del progrés i la resolució del procediment dins els terminis legals, i faciliti còpia o accés a la documentació no reservada de l’expedient, d’acord amb el marc aplicable. En cas que l’APDA consideri que falta algun requisit formal o document, concedeixi un termini de subsanació abans d’arxivar o inadmetre la denúncia. Igualment, si eventualment s’exigís intervenció lletrada o representació processal en algun tràmit ulterior, que es requereixi prèviament la subsanació i es concedeixi termini per aportar-la. Fonts públiques citades (orientatives) La Veu Lliure (16/02/2026): informació sobre l’aposta d’Encamp per la IA en videovigilància. RTVA Notícies (16/02/2026): informació sobre l’ús d’IA per detectar incivisme i declaracions institucionals. Amnistia Internacional (20/03/2023): posicionament crític sobre videovigilància assistida per IA en el context dels JJOO de París 2024. Llei 29/2021, qualificada de protecció de dades personals (LQPD). Llei qualificada de seguretat pública (règim d’autorització i Comissió Nacional de Videovigilància). Decisió 2010/625/UE (adequació del nivell de protecció d’Andorra per a transferències des de la UE). Conveni 108 i Conveni 108+ del Consell d’Europa (cooperació i estàndards en protecció de dades). Sobre l’organització L’entitat està inscrita al Registre d’Associacions del Govern d’Andorra, constituïda el 14 de setembre de 2001 mitjançant escriptura pública núm. 813 davant el notari Joan-Carles Rodriguez Miñana, i modificada el 4 de desembre de 2001 mitjançant escriptura núm. 1127 davant el mateix notari. Com a hereva del moviment ATTAC Andorra i alineada amb el moviment pirata europeu, promou la justícia fiscal, els drets digitals, la transparència i la participació ciutadana, incloent-hi la protecció de la privadesa en l’àmbit tecnològic. Contacte de premsa Partit Pirata d’Andorra [email protected]