Jordi Saumell Prats

Quan les Wachowski preparaven “THE MATRIX” (1999), es van trobar amb un problema molt difícil de resoldre. Volien filmar Neo esquivant les bales amb un moviment de càmera que envoltés Keanu Reeves mentre l’acció transcorria a càmera lenta. Fins i tot van estudiar la possibilitat de llançar una càmera a uns 160 km/h, però la idea es va descartar per les enormes dificultats tècniques que comportava. John Gaeta, supervisor dels efectes visuals, va trobar una altra manera de fer-ho. Van col•locar 120 càmeres fotogràfiques al voltant de Reeves i les van programar perquè cadascuna captés un instant de l’acció des d’una posició diferent. Un cop reunides les fotografies i processades digitalment, es podia reproduir el desplaçament d’una càmera al voltant de l’actor sense haver-la de moure. Reeves havia de doblegar-se molt cap enrere i, com que tenia problemes cervicals, li van fabricar un arnès especial per mantenir-li el cap subjectat durant la presa. Les bales i el fons de la teulada es van incorporar digitalment, tal i com es veu al vídeo. El procediment, que es coneixeria com a bullet time, no era del tot nou. El director Michel Gondry i l’empresa francesa BUF ja havien fet experiments semblants, però va ser l’equip de les Wachowski qui va aconseguir aplicar-lo al cinema comercial amb una complexitat inèdita. Segons les estimacions publicades per Wired, aquell pla va comportar gairebé dos anys de desenvolupament i uns 750.000 dòlars en costos informàtics.