Pere GT

Vol dir que el guardaran al magatzem i que l'any que ve el treuran al mercat sense avisar que és vell (i oxidat i amb un 40-70% menys de polifenols), a preu de nou, i més car, clar, perquè els costos d'emmagatzematge bé s'han d'imputar en alguna banda.

El 45,9% de la població té alguna dificultat per arribar a final de mes, segons l'Enquesta de condicions de vida de l'INE de 2025. Potser, només potser, el sector de l'oli hauria de valorar el risc (ara eteri, sentimental; demà, monetari) de desgastar la relació amb els seus consumidors. La confiança té límits. Segons sembla, quan hi ha escassetat i els preus pugen, el consumidor ha d'acceptar que el preu de l'oli reflecteix les dificultats de producció, la sequera, els costos i la necessitat de remunerar justament el pagès, a qui tant estima. Però quan hi ha abundància i els preus haurien de baixar, quan la relació de confiança es podria equilibrar, s'hi intervé per evitar que aquesta baixada es produeixi i que el consumidor, per un cop a la vida, senti que aquest esforç econòmic que va fer quan anaven mal dades i els preus de l'oli estaven disparats tingui contrapartides per ell en algun moment. El consumidor ha d'entendre que el pagès necessita poder cobrir els costos de producció. Però què passa quan és el consumidor el que té dificultats per cobrir els seus?