PROFESAURIO/TIZARRANCIO hasta los huevos

📢 Què cal fer si patiu una agressió? EN CAS D'AGRESSIONS VERBALS (insults, vexacions, amenaces…) 1.- Aviseu immediatament la direcció i deixeu constància escrita i detallada dels fets al registre del centre. Conserveu les proves i no difongueu dades ni imatges de l’alumnat. 2.- Demaneu que s’activin les normes d’organització i funcionament del centre (NOFC) i el procediment de convivència corresponent per tal que la direcció imposi una sanció greu. EN CAS D’AGRESSIÓ FÍSICA (per part de l’alumnat o de les famílies) A més de les actuacions indicades anteriorment: 3.- Si hi ha lesions o perill immediat, truqueu al 112 per rebre assistència sanitària. 4.- Conserveu l’informe mèdic i comuniqueu l’incident al Servei de Prevenció del ST. Si no hi ha resposta, adreceu-vos a la Inspecció de Treball. 5.- Si és un fet delictiu (lesions, amenaces greus), presenteu una denúncia als Mossos d’Esquadra. #ProuAgressions #ProuImpunitat

Cas real, ST Barcelonès, 2025: “Durant una guàrdia de pati, vaig observar que un alumne estava enfilat a la tanca que separa el pati de l’espai exterior del centre. Li vaig dir que no podia estar allà i que baixés. Com que no em feia cas, li vaig advertir que, si no ho feia, li posaria una amonestació. En aquell moment, va baixar de la tanca i, tot seguit, em va propinar un cop de puny a l’estómac. L'agressió va ser presenciada per diversos alumnes, alguns dels quals van reaccionar amb burles i crits de «pelea, pelea!». Vaig separar l'alumne del grup i vaig intentar parlar amb ell per saber què havia passat i per què havia reaccionat d'aquella manera tan violenta. També li vaig explicar que agredir físicament un docent podia tenir conseqüències greus. L’alumne, però, no només es va negar a dialogar, sinó que em va empènyer fortament, fins al punt que gairebé vaig caure a terra, i posteriorment va marxar corrents. Vaig informar immediatament la direcció del centre i, aquella mateixa tarda, vaig anar al meu centre d'atenció primària, on van emetre un informe de lesions. Dies després, vaig decidir interposar una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra contra l’alumne, que en aquell moment tenia 14 anys, malgrat no comptar amb l’aprovació de l’equip directiu. Així mateix, vaig informar la inspecció dels fets, amb la finalitat que en tingués coneixement. La mesura disciplinària adoptada pel centre va consistir en l’expulsió de l’alumne durant quatre dies. Posteriorment, quan la seva família va tenir coneixement de la denúncia, em van amenaçar amb denunciar-me al·legant que havia utilitzat el telèfon mòbil per enregistrar el comportament de l’alumne. Considerava insuficient la mesura disciplinària adoptada. Després de l’agressió, l’alumne continuava dirigint-me mirades que jo percebia com a intimidatòries durant la vida quotidiana al centre, i també hi havia l’amenaça formulada per la seva família. Tot plegat em feia experimentar una sensació de desprotecció i vulnerabilitat en el meu lloc de treball. En una reunió amb inspecció educativa i la direcció del centre, vaig demanar que l'alumne fos inhabilitat i canviés de centre, perquè després de l'agressió considerava impossible mantenir-hi una convivència quotidiana. En aquella reunió se'm va comunicar que s'obriria un expedient disciplinari amb instructor. Vaig considerar que la direcció del centre no havia gestionat l'expedient amb prou transparència. Aquesta situació, sumada a l’angoixa derivada de la convivència quotidiana amb l’alumne durant més de tres mesos després de l’agressió, va contribuir al deteriorament del meu estat emocional i em va portar a sol·licitar una baixa mèdica per motius d’angoixa. El curs va acabar sense que el seu expedient disciplinari s'hagués resolt. Ell va continuar matriculat a l'institut, mentre que jo, com a persona agredida, em vaig veure obligat, per recomanació del meu metge i del meu psicòleg, a demanar una comissió de serveis per canviar de centre i evitar haver de conviure amb ell. Considero especialment greu que, al final, fos jo qui hagués de canviar de centre per evitar la convivència amb l'alumne que m'havia agredit, en lloc d'adoptar una mesura que evités aquesta convivència. Des del meu punt de vista, això transmet la percepció que, davant l'agressió d'un alumne a un docent, és el docent agredit qui acaba pagant-ne les conseqüències i ha de marxar del centre." #ProuAgressions #ProuImpunitat

Cas real, Alt Pirineu-Aran, 2025: “Un alumne de la meva tutoria de 4t d'ESO es va enfadar perquè l'havia assegut amb una noia amb qui no volia seure. Llavors em va començar a insultar i a faltar al respecte. El vaig fer fora de classe i li vaig posar una incidència. En sortir, va donar un fort cop de puny a la porta. Li vaig dir que tindria una altra incidència i em va respondre: En vols una tu? Llavors, em vaig apropar a ell per imposar autoritat i se’m va abraonar i em va donar una bufetada. L'endemà, la mare va enviar una carta a la direcció de l'institut i al grup de WhatsApp de pares i mares de la classe, en què m'acusava d'incitar el seu fill a la violència i de ser racista, ja que la família és d'origen sud-americà. Tot plegat em va provocar un fort malestar físic i psicològic: mal dormir, falta de concentració, una pujada brusca de la tensió arterial... No vaig voler agafar la baixa perquè considerava que qui no havia de ser a l'institut era l'alumne agressor, tot i que la direcció del centre i la inspecció no ho van considerar així.” El professor va presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra i hi va adjuntar un comunicat mèdic. El centre va obrir un expedient disciplinari a l'alumne, que va ser sancionat amb només vuit dies d'expulsió i la realització de pràctiques restauratives. Els pares van denunciar el director i el professor per racisme i van demanar que s'obrís un expedient disciplinari al professor agredit. Aquest escrit es va difondre per les xarxes del centre. Els pares també van denunciar el professor agredit per un presumpte maltractament a un menor. #ProuAgressions #ProuImpunitat

Cas real, ST Catalunya Central, 2025: "Aquell inici de curs, nombrosos alumnes de 4t d'ESO es van dedicar a dificultar constantment la meva tasca docent. El fet més greu d’aquell boicot va ser que una noia em va llançar des del fons de l'aula una ampolla de plàstic de litre, mig plena. Afortunadament, no em va tocar. Se li va obrir un expedient i va ser expulsada un mes. Direcció em va comunicar el meu dret a denunciar-la, però no ho vaig voler fer. He de dir que, després d'això, el grup es va mig solidaritzar amb mi i la situació en aquella classe va millorar. Al segon trimestre, vaig patir un autèntic assetjament per part d'un grup d'alumnes de 2n d'ESO, del qual era tutor, com a resposta a la meva voluntat de marcar-los límits tant en les meves classes com en les d'altres companys. Un dia, un alumne gairebé em va pegar: em va escridassar i va donar cops de puny a la meva taula, i una alumna em va dir que no pararien fins que em fessin fora. Un altre dia, un altre alumne va escopir al meu seient perquè m'hi assegués a sobre. Sovint he rebut comentaris o preguntes iròniques envers la meva orientació sexual (soc homosexual, i és ben sabut entre la gent que em coneix al meu poble) i en diverses ocasions, arran d'haver imposat una amonestació per una mala acció o comportament, m'han recordat que sabien on vivia. Una matinada, una colla de nanos van venir a casa meva, em van trencar una vidriera de la porta del carrer i em van tirar dins de casa dues bossetes amb excrements de gos. Durant els dies posteriors, vaig rebre comentaris de burla i rialletes a classe, als passadissos i, especialment, a la sortida de l'institut. Per tota l'angoixa que em va generar aquesta situació, una nit vaig patir un fort atac d'ansietat, amb mareig, angúnia, taquicàrdia i un tremolor generalitzat que no podia contenir. L'endemà al matí, el metge em va donar la baixa. Pensar que encara haig d'estar dos anys més al centre em genera angoixa.” #ProuAgressions #ProuImpunitat