Pinned Tweet
El pasado jueves participé en un concurso-oposición a Profesor Titular de Universidad en la @unisevilla, obteniendo el voto favorable, por unanimidad, de la Comisión de Valoración.
Feliz y agradecido.
¡A seguir trabajando para conseguir los próximos objetivos!
José Carlos ۞ retweeted
És molt necessari tenir coneixements d'estadística bàsica, i és un bon exemple dels problemes de fer servir la moda com a eina d'estadística descriptiva.
Això és un efecte estadístic derivat del fort augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) des de l'any 2018, que ha estat del 61% en termes nominals.
Un exemple senzill per entendre-ho millor:
Imaginem que tenim una petita economia amb 10 treballadors i els seus respectius salaris:
• 2 treballadors que cobren 1.000€
• 3 treballadors que cobren 1.200€.
• 4 treballadors que cobren 1.400€.
• 1 treballador que cobra 2.000€.
El salari modal, és a dir, el més freqüent, és de 1.400€, que és el que cobren 4 dels 10 treballadors de la nostra economia. D'altra banda, el salari mitjà és de 1.320€.
El Govern puja l'SMI de 1.000€ a 1.300€. Això obliga, per imperatiu legal, a apujar els salaris per sota d'aquest llindar. El resultat és que la nostra petita economia de 10 treballadors ara té la següent distribució salarial:
• 5 treballadors que cobren 1.300€.
• 4 treballadors que cobren 1.400€.
• 1 treballador que cobra 2.000€.
Ara el salari modal és de 1.300€, que és més baix que en l'escenari anterior, quan era de 1.400€. D'altra banda, el salari mitjà és ara de 1.410€
Quan s’apuja fortament l’SMI, molta gent que estava per sota o prop del mínim passa a concentrar-se en un mateix nivell salarial: el nou SMI.
Això agrupa la distribució de salaris a la part baixa i fa que el valor més freqüent sigui ara aquest nou mínim, que és el que ha anat succeïnt a Espanya. L'any 2018, molta de la gent que avui cobra l'SMI es situava per sota del salari modal.
Tot i que en realitat ningú cobra menys, i de fet el salari mitjà hem vist que augmenta, des d'un punt de vista merament estadístic el salari modal baixa perquè la moda es desplaça cap al grup més nombrós, no necessàriament perquè els salaris hagin empitjorat. En termes nominals, el salari mitjà ha augmentat un 16,8% entre 2018 i 2023.
Per descomptat, aquesta senzilla explicació és neutral i independent de les consideracions pròpies que tingui cadascú sobre la necessitat d'augmentar l'SMI o dels seus eventuals efectes sobre l'ocupació i altres variables econòmiques.
🔴 @FigaredoJoseM deja KO al gobierno de Sánchez:
"Desde que estos señores gobiernan el salario más frecuente en España ha pasado de 17.000€ a 16.000€".
"Hace falta una bajada masiva de impuestos, especialmente en la parte de la renta y en los tramos más bajos".
José Carlos ۞ retweeted
Hace tiempo que no discuto sobre ciertos temas. Solo porque esa discusión tiene fecha de caducidad. Lo que hoy es un problema el 30N no lo será. Y ni siquiera hablaremos en esos casos de herencia recibida.
Pasa con todos los cambios en Moncloa.
José Carlos ۞ retweeted
Hace un par de semanas el ministro daba clases a los andaluces de a quién votar, hoy sabemos que Andalucía es el único trayecto del alta velocidad que no tiene el sistema de seguridad actualizado.
José Carlos ۞ retweeted
🚨No politicemos la tragedia pero mientras las familias aún no han podido ni reconocer los cuerpos, vamos a filtrar los audios del centro de control y del maquinista -para que hasta los suyos reconozcan la voz- con el único objetivo de fabricar el relato del “error humano aislado” y enterrar de un plumazo cualquier responsabilidad de la gestión.
Es obsceno. Es inmoral. Y encima lo hacen con el secreto de sumario, que es delito.
Un error humano a las 8.36: la cadena de fallos con las que el Gobierno explica la tragedia en la línea Madrid-Sevilla. EL PAÍS accede a los audios entre los maquinistas de los trenes siniestrados y el centro de coordinación de Atocha elpais.com/espana/2026-10-29…
José Carlos ۞ retweeted
Insisto: que la selección de candidatos políticos se deje a un mero concurso de popularidad pudre la sociedad a todos los niveles porque ningún otro aspecto de la vida diaria de un ciudadano (educación, trabajo, una práctica deportiva) está regido por la popularidad, sino por la competencia y las aptitudes.
Ver que los asuntos de la nación se dejan en personas que no han pasado ningún tipo de selección, ni criterio de exigencia, empapa todos los estractos sociales y empeora cualquier aspecto de la realidad material, ya que los ciudadanos se saben gobernados por un grupo aleatorio de incompetentes sin capacidad real demostrable para liderarnos a todos.
José Carlos ۞ retweeted
En este país hay más gente dando la cara por los políticos que politicos que la dan por ellos, es una cosa digna de estudio. La futbolizacion de la política ha creado auténticos yihadistas de ideologías, que ni siquiera son capaces de definir, y sin ningún tipo de criterio.
José Carlos ۞ retweeted
Si cogías mucho ese tren no hace falta que lo expliques en 78 stories, de verdad. Abraza a tu gente, reza un poco o cuéntalo por whatsapp a tus amigos, pero no eres el protagonista, de verdad.
Estoy entre esto o comprar bonos franceses 🤔
🗓️ El 29N decidimos si seguimos avanzando o volvemos a los recortes.
Apoya con un microcrédito electoral: recupera tu inversión con un 3,75% de interés y ayúdanos a construir un país de derechos y oportunidades.
¡#LaFuerzaDeLaGente lo hace posible! ✊🏻
Participa ya: microcreditos.psoe.es/
52
José Carlos ۞ retweeted
Cuando “lo que es difícil que ocurra” sucede dos veces con el más trágico de los finales, hay que descartar la casualidad para analizar la causalidad.
José Carlos ۞ retweeted
Un gobierno necesita ingenieros, economistas, técnicos de políticas públicas. Profesionales discretos que trabajan en el largo plazo y mantienen al país funcionando.
La tropa de tertulianos, tuiteros y políticos de carrera que dominan la política está degenerando un país entero.
José Carlos ۞ retweeted
A tragedia cada pocos meses y aquí hay gente que te levanta el dedito si te cagas en la puta madre de alguien.
José Carlos ۞ retweeted
Absolutely devastating, and of course raises serious questions about the safety of the system given the proximity to the Adamuz crash.
Yo creo que ya vamos tarde en empezar a cortar cabezas
🔴Adif suspende la circulación de la línea de alta velocidad entre Madrid y Andalucía por “un alcance entre dos trenes”. La operadora ferroviaria ha informado de la interrupción en sus redes sociales shorturl.at/AJHBn
1
257
José Carlos ۞ retweeted
Los chinos están obsesionados con que los occidentales nos burlamos continuamente de ellos y es totalmente falso, a ver si abren los ojos.
José Carlos ۞ retweeted
Mao Tse-Tung tenía sus cosillas y era como era.
Pero nunca pagó durante al menos dos décadas al vicepresidente del Comité Técnico de Árbitros.
José Carlos ۞ retweeted
Abogaría por pasar de hablar de sostenibilidad a pensar en términos de coste de oportunidad. El gasto en pensiones sobre PIB será creciente en las próximas décadas salvo fuertes ganancias de productividad que ahora no contemplamos. Las pensiones se podrán seguir pagando, pero el espacio fiscal no es ilimitado. ¿A qué otros gastos corrientes y de capital habrá que renunciar? ¿Qué mayor esfuerzo fiscal será necesario? ¿Qué impacto tendrá esto en el potencial de crecimiento de la economía y por ende en la propia ratio de pensiones sobre PIB? Son preguntas que hay que responder de manera colectiva, para después tomar las decisiones que reflejen lo que quiere la mayoría.
José Carlos ۞ retweeted
Everyone talks about what AI will do. But almost nobody asks who will pay for the machines. Taking advantage of AI will require an extraordinary amount of capital, from data centers to new power plants. Will that capital be around?
I try to address that question in the first draft of my new paper “Saving for the Machines.”
To show how important capital is to fuel the transition to an AI-based economy, I document how the same technology path that generates 11.7% annual growth when households choose their saving rate optimally delivers only 2.2% when the saving rate remains fixed. In other words, if we experience slow growth over the next few years despite fast improvements in AI, this slow growth may reflect too little capital accumulation instead of a technological bottleneck.
The key to this result is that AI raises the capital share by moving tasks from labor to machines, which requires that those machines are built. In comparison, ordinary technical progress makes labor and existing machines better at the tasks they already perform.
To inspect the mechanism, I start from an accounting identity: the saving rate is the capital share times the ratio of investment to capital income. If I take the evolution of the capital share as given, I can ask how much the latter ratio moves in response to that evolution. Crucially, with an optimizing household, this ratio barely moves. As machines take over tasks and the return to capital rises, the household responds by letting consumption grow faster, by the intertemporal elasticity of substitution times the rise in the return. To pay for that faster consumption, capital must also grow faster by the same amount. So, the household keeps investing about the same fraction of what the machines earn. And since machines earn a larger share of output, the saving rate also goes up. With a fixed saving rate, the same accounting identity tells me the opposite: the ratio falls in proportion as the capital share rises.
Will the U.S. and other advanced economies then generate enough capital? For many reasons, I doubt it. We might end up in a situation where many of the opportunities offered by AI are left on the table. This is particularly important for all who think that AI might get us out of many problems, such as fiscal troubles (like in France) or ultra-low fertility. We need to save for the machines, and it is not clear we can do that.
Anyway, this paper has been long in the making (many months of hard work), but I have learned much from it. In particular, working through the model changed my mind about many issues related to AI. Again and again, my intuition said X, but the math said Y. And math always won in the end. That is why we write formal models.
A nice example is Proposition 5, whose proof is the one I like the most in the paper. With improving machines and strong task complementarity, there is no fixed balanced growth path because the target itself keeps moving. The nice part of the proof is to realize that, after the right normalization, the moving target becomes a fixed point, and the saddle gets steeper as machines improve. So instead of falling behind, the economy tracks the moving BGP more and more closely. A fair amount of ODE work to get there, but a very simple economic idea underneath it once you get it.
The paper is here:
sas.upenn.edu/~jesusfv/Savin…
and the slides are here:
sas.upenn.edu/~jesusfv/Slide…
José Carlos ۞ retweeted
A riesgo de que me llaméis agorero, confieso la preocupación económica que me quita el sueño estos días:
Vimos en 2000-2001 que una crisis bursátil provocada por estallido de una burbuja tecnológica tuvo efectos menores sobre el empleo y la actividad económica
También vimos...
José Carlos ۞ retweeted
Este es el cáncer de la política española: chavales sin oficio ni beneficio que aspiran a ser políticos profesionales, completamente ajenos al mundo que les rodea y dando pie a un futuro de cargos públicos que no pueden gestionar la realidad porque no han vivido en ella.
Si ya les tiene bailando en las televisiones imaginad lo que podría hacer con ellos si consigue un acta en el Congreso.
¡Vamos, @Jon_Echeverria_!





























