Antoni Gomis Ollé

Vols entendre d'on surt l'abisme polític i jurídic entre Espanya i Catalunya? Compara els seus dos fundadors històrics: Pelai d'Astúries (s. VIII) i Guifré el Pilós (s. IX). L'un és un mite reconstruït 150 anys més tard per ressuscitar l'absolutisme visigot de Toledo; l'altre és un estadista documentat en centenars de pergamins originals que posa les bases de la Catalunya europea i pactista. Trencant mites i llegendes, aquí tens la veritat documental: * Pelai (718-737): El mite sense documents i l'obsessió per Toledo De Pelai no es conserva ni un sol document contemporani signat per ell. Ni tan sols a la làpida del seu fill Fàvila a Cangues d'Onís (737) cap d'ells s'anomena rei ("Rex"), sinó simple "famulus Christi". El relat de Covadonga i de Pelai com a hereu dels reis gots de Toledo no es va escriure fins al 881-883, a les Cròniques d'Alfons III, amb un objectiu ideològic: justificar l'expansió militar ressuscitant el vell regne visigot. * Guifré el Pilós (870-897): Actes notarials, pagesos lliures i Europa De Guifré el Pilós no ens calen llegendes (la de les quatre barres de sang és un relat heràldic segles posterior que no amaga l'estadista real): tenim les actes de consagració i els pergamins originals de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Entre el 878 i el 897, mentre l'Imperi Carolingi cau, Guifré unifica els comtats de Barcelona, Girona-Osona, Urgell, Cerdanya i Conflent, i inicia la transmissió hereditària sobirana del Casal de Barcelona sense demanar permís als reis francs. Repobla la Catalunya central mitjançant l'aprisió (atorgant terres en lliure alou a pagesos lliures) i funda els monestirs de Sant Joan (887) i Ripoll (888) connectant el país amb la cultura carolíngia europea. * El xoc de dos models: Liber Iudiciorum vs. Usatges de Barcelona * El llegat dels reis asturlleonesos va ser restaurar el Liber Iudiciorum visigot (traduït com a Fuero Juzgo i culminat a les Partidas i l'Ordenamiento de Alcalá de 1348), basat en la sobirania vertical on el Rei fa la llei tot sol i cap institució pot anul·lar la seva voluntat. * A Catalunya, tot i usar inicialment el Liber Iudiciorum per inèrcia en plets locals, la societat articulada per la dinastia de Guifré aviat el va superar. Als segles XI i XII, els seus descendents promulguen els Usatges de Barcelona (Usatges 3 i 64): el dret ja no emana del caprici diví d'un monarca absolut, sinó del pacte amb la terra. * El divorci definitiu de 1251 i les Constitucions de Catalunya Mentre Castella convertia el codi visigot de Toledo en la seva bíblia política, Catalunya va fer el contrari: a les Corts de Barcelona de 1251 (Volum III de la Compilació de 1704, Llibre I, Títol VIII, Const. I), Jaume I i els Braços van prohibir explícitament i per sempre les lleis gòtiques a tot el territori català! Sobre aquella llavor de Guifré i dels Usatges es va aixecar l'arquitectura de les Constitucions de Catalunya: les Corts de 1283 (on el Rei no pot legislar sol), la llibertat pagesa de Guadalupe (1486), el "Poc Valria" (1481) i el Tribunal de Contrafaccions (1702-1706). Ells reivindiquen Pelai perquè el seu model d'Estat continua sent el de Toledo i el decret militar de 1714: poder vertical imposat per sobre dels ciutadans (serfs). Nosaltres som fills del llinatge institucional de Guifré el Pilós, dels Usatges i de les Corts Catalanes: una nació europea on el poder només és legítim si neix del pacte i respecta la llei. De la Llei milenària Catalana de 1706 a la Quarta Compilació! Visca les Constitucions de Catalunya!

Treure la làpida de Fàvila de l'any 737 a Cangues d'Onís com a prova dels "1.200 anys de continuïtat legislativa d'Espanya" és un autogol històric de proporcions bíbliques. Analitzem què diu realment aquesta pedra i per què enfonsa la teva tesi: * UNA LÀPIDA PRIVADA ON NO APAREIX NI ESPANYA NI CAP TÍTOL DE REI Si t'haguessis llegit el text llatí gravat a la làpida de la capella de la Santa Creu (737), sabries que ni anomena Espanya, ni Toledo, ni els visigots, ni cap llei, i que Fàvila ni tan sols es titula "Rex" (Rei), sinó un simple "famulus Christi" (servent de Crist) que dedica un petit temple familiar amb la seva dona Froiliuba i els seus fills al costat d'un dolmen megalític. Presentar la inscripció votiva d'un cabdill muntanyenc local com la prova d'un "Estat espanyol" amb continuïtat legislativa des del 737 fa riure qualsevol epigrafista i historiador seriós. * DATACIÓ PER L'ERA HISPÀNICA NO VOL DIR "ESTAT ESPANYOL" Dius que té "datació hispanogoda" perquè posa "Era DCCLXXV" (Era Hispànica 775, any 737). Confondre un calendari romà antic amb una unitat política o legislativa és com dir que avui tots som ciutadans de l'Imperi Romà perquè fem servir el calendari Julià/Gregorià, o que Portugal i Castella eren el mateix Estat a l'Edat Mitjana perquè tots dos dataven els pergamins per l'Era d'August. A Catalunya, en canvi, des del segle VIII i IX datàvem pels anys dels reis francs i de l'Encarnació, mirant cap a l'Europa carolíngia. * LA CONTINUÏTAT NEOGÒTICA ERA UNA INVENCIÓ DEL SEGLE IX (I NO DEL 737) Tota l'arqueologia i la historiografia moderna (des de Barbero i Vigil fins a Besga Marroquín o Escalona) han demostrat que el mite de la "continuïtat visigòtica de Toledo a Astúries" no existia el 737 amb Pelai i Fàvila: va ser una invenció ideològica fabricada cent cinquanta anys més tard a la cort d'Alfons III (Cròniques d'Albelda i d'Alfons III, cap a l'any 881-883) per intentar legitimar l'expansió del Regne de Lleó apropiant-se del cadàver del regne visigot de Toledo. * MENTRE VOSALTRES RECLAMÀVEU EL LIBER IUDICIORUM VISIGOT, CATALUNYA EL PROHIBIA PER LLEI I aquí tens la diferència jurídica abismal entre el vostre mite asturià i l'Estat de dret català: mentre la monarquia asturlleonesa i castellana va acabar recuperant el Liber Iudiciorum visigot (Fuero Juzgo) per justificar l'absolutisme reial on la voluntat del monarca estava per sobre dels súbdits, Catalunya va néixer trencant amb aquest passat autoritari. Primer amb els Usatges de Barcelona (s. XI-XII) i després a les Corts de Barcelona de 1251 (recollit al Volum III de la Compilació de 1704, Llibre I, Títol VIII, Const. I), on Jaume I i els Braços van prohibir explícitament i a perpetuïtat les lleis gòtiques i toledanes a tot el territori català per blindar el nostre propi sistema pactista. Menys confondre la làpida d'una ermita asturiana del 737 amb el BOE i més llegir les Constitucions que van prohibir el dret visigot a casa nostra: de la Llei Catalana de 1706 a la Quarta Compilació! Visca les Constitucions de Catalunya!